Vaig llegir, ara no record massa bé on, que les grans empreses que cotitzen a borsa, acomiaden treballadors amb l'única finalitat d'estimular els seus accionistes. Ho he tornat a llegir en diverses ocasions en aquests diaris que s'imprimeixen en paper de color salmó. Viure en aquest món de la fi de la història, comença a semblar-se a l'experiència que devia representar el pas per un circ romà. Si els accionistes es deprimeixen, acomiadam dos centenars d'obrers i així demostram la nostra eficiència econòmica. Les campanyes anti-circ tenen el mateix èxit que les que es fan a Palma per eradicar dels carrers les caques dels cans. No tinc notícia que el consum de Danone, per exemple, hagi disminuït des que començaren els expedients de regulació d'ocupació. Podríem sentir-nos temptats de pensar que l'únic que commou la nostra humanitat són les campanyes proteccionistes a favor de mamífers marins. Però resulta que al migidia els únics documentals que fan peneta s'ocupen d'aquests animalons. No n'hi ha gaire, de documentals, a no ser de matinada, sobre bípeds implumes occidentals amb problemes. Les coses són així i, per això, alguns es poden permetre el luxe de contemplar el circ dels acomiadaments i d'altres poden consumir danones sense tenir cap mal a la consciència. Això està molt més ben dissenyat del que pensàvem. A les planes salmó determinades notícies tenen un significat molt diferent. Tot té una lògica irrefutable i succeeix no tan sols perquè no podia ser d'una altra manera sinó també perquè és el millor que podia succeir.