Estic quasi covençut que les campanyes publicitàries de promoció política dels polítics no afegeixen pràcticament cap vot als seus impulsors. Si no hi estau d'acord, intentau establir la proporció entre els escons que hauria d'haver obtingut Jaume Matas i les seves multimulionàries inversions en aquest camp. No vull dir que aquestes campanyes siguin inútils, però no es poden establir regles de tres. Per això, no acab d'entendre com així Televisió Espanyola ha prohibit la que volia fer el Govern balear. Més incomprensible resulta encara en un temps en què des de l'entorn aznarista se'ns repeteix la cançoneta que s'han de traslladar els criteris de l'empresa privada a la pública. TVE té un dèficit impressionant i dos peus a la UVI que és el SEPI. Tot i això, el seu director s'ha posat en pla BBC i rebutja els ingressos que li regalaria el Pacte de Progrés. Tot molt professional, però alhora molt poc professional. No és la mateixa professionalitat que es fa servir als informatius. Del seu pa, en faran sopes. En tot cas, la campanya no hauria sumat cap vot als rojos, perquè, com a Govern, els rojos s'han de dividir cada vot entre quatre. La prohibició pot restar vots al PP, que només un i, per tant no ha de compartir amb ningú les crítiques. Els rojos deuen estar ben contents. Les feministes, però, deuen flipar. La puritana televisió de José María Aznar accepta dones en pilota picada per promocionar un cotxe o una colònia d'home, però és molt primmirat amb la competència institucional. Ningú no negarà que l'homenet de la Moncloa és un «machote».