Bartomeu Reus Beltran ha descobert un gran valor pedagògic en la gran apagada de l'estiu del 2000: «Encara que en aquells moments es varen viure circumstàncies molt dures per a tots, des d'aquesta companyia pensam que almenys s'havia aconseguit donar a conèixer la realitat energètica de les nostres Illes». Això ho publicaven ahir tots els diaris. Fa exactament un any, enmig de les molt «dures circumstàncies», els mateixos diaris publicaven unes altres opinions del senyor Reus: «Ha estat un accident mecànic que no es pot atribuir a problemes de la potència instal·lada ni a una excessiva demanda. Cap element mecànic no té un 100% de garantia». Per tant, les anàlisis del delegat provincial d'Endesa tenen la credibilitat que cadascú els vulgui atorgar: quan convé, problemes estructurals; quan no convé, «accidents mecànics». En fi... el cas és que Bartomeu Reus, que ha fet carrera des del PP i a l'ombra de Gabriel Cañellas, Alexandre Forcades, Cristòfol Soler i Jaume Matas, i que ocupa el càrrec que ocupa en funció de la seva militància, malda al seu article per presentar-se equidistant i per damunt de qualsevol condicionament polític, quan és sabut de tothom que, fins i tot des del seu pas a Gesa, ha intervingut o ha volgut intervenir, encara que discretament, de manera molt directa en la política de les Illes Balears. Les amenaces sobre el sistema elèctric insular estan molt clares. Les ganes de Reus de llevar-se les puces de damunt, també. La intencionalitat política del seu escrit, també. Aznar incompleix amb un compromís i Reus vol repartir les culpes, perquè Reus, com tots els polítics, sap a qui deu el càrrec i de qui en depèn la permanència.