En les seves crítiques al projecte de la llei del comerç, el Partit Popular ha estat especialment dur en l'article vuitè, que és el que fa referència a l'obligació que tenen els comerços amb més de tres empleats, d'atendre en català aquells clients que ho sol·licitin. Ara ha estat Gaspar Oliver el que hi ha dit la seva. Abans va ésser, entre d'altres, Joan Flaquer qui va pronunciar-se amb termes semblants. No deixa d'ésser curiosa aquesta insistència, perquè el punt que menys els preocupa, als conservadors, de tot l'articulat, és el que combaten amb més acarnissament. Cal pensar que si ho fan, és perquè tenen l'esperança d'envoltar el projecte de polèmica i d'augmentar la pressió sobre el govern amb quatre adhesions arreplegades sense mirar prim. Per als conservadors tot és vàlid, potser perquè a la Cambra no disposen d'estilista. En conseqüència, a falta de finezza parlamentària, procuren treure rendibilitat al joc subterrani que practiquen amb una grolleria pertinaç. Ara mateix hi ha, per part dels conservadors, una voluntat clara de portar al carrer el debat de la llei del comerç. A posta, a falta d'arguments més sòlids, denuncien amb insistència allò que ells qualifiquen d'imposició del català en els comerços. Ja he dit que aquesta qüestió "la d'atendre els clients en català" no els lleva la son, però serveix per a fer renou. En parlar de qüestions lingüístiques tots els indocumentats tenen opinió i és cosa sabuda que amb quatre brins s'encén una foguera. Així que el comportament dels conservadors és d'allò més oportunista i posa de relleu que, per a ells, en la batalla parlamentària tot val. I s'equivoquen, és evident. En els temps actuals, el fet d'oposar-se al procés de normalització lingüística és exponent d'una pobresa cultural notòria que no els beneficia en res. La gent, i el polític més que cap altre ciutadà, ha d'ésser flexible per tal d'harmonitzar les diferents opinions que li arriben, però no pot deixar-se endur per la frivolitat ni alçar la bandera de la beneiteria per a treure'n qualque profit, perquè aleshores deixa d'ésser un polític hàbil per a convertir-se en un giracasaques. Gaspar Oliver, per exemple, fa mèrits perquè se l'hi consideri, ja que després de vint anys i escaig de vida política, té més mentalitat de venedor de bombatxos que d'estadista. Tanmateix, no és aquesta l'única fama negativa que s'estan guanyant els conservadors. La seva capacitat d'intriga social posa de relleu que encara no s'han desprès dels hàbits de la dreta més reaccionària. Cal recordar el suport que donaren a la manifestació dels pagesos del Ròlex, o el que donen d'una manera implícita a les fanfarronades de Mariano Servera o de Pere Miralles tot sabent que no tenen raó? (Recordem que el primer conseller que va parlar d'ecotaxa va ésser Jaume Cladera en temps del govern Cañellas). Allò que no poden aconseguir per la via parlamentària, no tenen manies de mirar d'aconseguir-ho a través de la pressió social. I això, més que desgastar el Pacte de Progrés, empastifa la imatge del conservadorisme. Vegeu la buina que acaba de fer-nos impacte a la cara per a vergonya d'aquells conservadors que sempre han sabut on tenen la mà dreta. Tot parlant a DdB de la imposició que suposa el fet que un mallorquí pugui exigir que en un comerç li parlin en la seva llengua, Gaspar Oliver s'adona que en fa un gra massa i deixa caure que «els empresaris són prou intel·ligents per saber el que els convé i atendran a qui faci falta en l'idioma que sigui necessari per tal de poder ser competitius». Déu meu, com si el respecte a la cultura pròpia i, en definitiva, a la dignitat dels mallorquins s'hagués d'assumir atenent criteris comercials! Aquestes paraules d'Oliver reflecteixen servilisme i hipocresia a parts iguals. I en boca d'un parlamentari són un insult a la comunitat que diu representar. Malauradament, tocant a les qüestions de la vida pública, el llistó de l'exigència moral ha caigut tan baix, que no puc ni imaginar que el grup parlamentari conservador consideri la possibilitat d'eximir-lo de qualsevol representativitat i d'enviar-lo a ca seva.