Se sol dir que els governants han de saber posar per davant de l'ètica dels principis la de la responsabilitat. I quan contemples segons quins governants, t'entren ganes de riure. En tot cas, amb la deferència cap a Barrionuevo i companyia, Aznar ha infringit els dos tipus d'ètica. Es podria refugiar en la pragmàtica responsabilitat, però als ulls de milions de ciutadans és un insult que persones condemnades per greus crims gaudeixin d'un tracte de privilegi. El prestigi de la Justícia ha quedat sota mínims. Però Aznar és un senyor agraït que, al cap i a la fi, sap que si és president del Govern, no es deu tant als seus mèrits com als dels col·laboradors Barrionuevo, Vera, Planchuelo, Àlvarez, Amedo, Roldán i, per què no dir-ho, Gabriel Cañellas. «Seria bo que els ministres d'Interior deixassin d'entrar i de sortir de la presó», diu ara el derrotat a Euskadi. Si, en realitat pensa això, ho hauria d'haver posat en pràctica abans de llançar la campanya d'oposició més dura que es recorda en tota la història de la democràcia. Els ossos d'Anguita deuen cruixir en la seva tomba política. En llenguatge planer, a això, li deim tenir molta de barra o ser un irresponsable. Aznar ens va enganar. No té cap mena de mania. No hi ha dia que el CIS, convertit en un ministeri de Propaganda, no doni la nota. Resulta que: a) s'«ha equivocat» en aplicar la llei d'Hondt a Catalunya, on guanya el PSC; b) la valoració d'Ibarretxe ha de desaparèixer dels sondeigs; i c) sembla que no és el PP sinó el PSOE el partit que augmenta en intenció de vot. Impressionant. Només du un any de majoria absoluta.