Aquests dies he llegit a la premsa com en un poble un col·lectiu de pares es queixava perquè els seus fills no havien pogut tenir plaça en un centre públic i havien estat enviats a una escola concertada. És tot el contrari del que succeeix a la Palma dels deu anys de Fageda i hauria de fer reflexionar sobre quins són els autèntics motius de l'atracció exercida pels centres d'una o d'una altra titularitat. No en som un expert ni dispòs de cap estudi. No obstant això, estic segur que tenen molt més a veure amb el context social en què s'insereixen els col·legis que amb qualsevol altra consideració. I això és molt trist per a Palma, perquè vol dir que determinades barriades s'han convertit en escenaris inhòspits de veritat per aquelles persones que gaudeixen de la informació necessària com per saber que hi ha camins per evitar companyies molestes. El director general de Planficació i Centres, Jaume Gual, ha reconegut que els centres més sol·licitats són aquells que disposen de menjador i d'una oferta complementària extraescolar. Són en la seva major part, concertats, tot i que existeix un cert nombre d'aquests centres de primera classe que són de titularitat pública. Ara, per sort, s'ha reconegut que, atès el creixement demogràfic de la ciutat, s'han de menester més escoles. De tota manera, servidor és molt escèptic respecte de totes les accions tant en el contingut com les infraestructures educatives. Mentre no s'acari el problema educatiu com un reflex d'un problema social molt més ampli poca cosa s'avançarà. Comencem, doncs, a parlar una mica més de barriades, a analitzar la seva composició socioeconòmica. Segur que en trauríem molta de llum.