muy nuboso
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

El ministre del Reial Madrid

No sé qui s'ha estranyat fa poc de la coincidència de Florentino Pérez amb Jaume Matas a un restaurant de Madrid. Quan fa devers un any el diputat expresident fou elevat a les altures ministerials, hi havia molts d'interrogants oberts, sobre les raons del nomenament. Tot d'una es va assenyalar que el mallorquí era la quota valenciana al Govern de José María Aznar. El mateix Zaplana es preocupà de deixar-ho clar des del primer moment. També és sabut que Matas no és l'artífex del Pla Hidrològic Nacional, ni molt manco. El Pla, que té com funció principal portar aigua de l'Ebre al Levante español, el deixà redactat un equip al capdavant del qual hi havia Benigno Blanco i el nou ministre s'ha limitat a aprovar-lo i, ja veurem, si a aplicar-lo. ACS, la constructora del president del Reial Madrid, s'emporta el 60% de les obres, la qual cosa ha motivat que Sisco Lahosa, dirigent de la Plataforma de les Terres de l'Ebre, digués: «Si a més de treure'ns l'aigua, hem de finançar el traspàs de Figo, anem bé». Matas sempre ha estat del Reial Madrid, però mai no ens hauríem atrevit a afirmar que era el ministre del Reial Madrid. Són peces d'un puzzle que a poc a poc van explicant un nomenament que al començament no entenia ningú (A la revista Interviu del 19-25 de març d'enguany podríeu trobar un extens reportatge sobre les primeres repercussions judicials de la hidrologia ministerial). Bé, la qüestió és que l'amistat entre Pérez i Matas ve d'enfora. Es fa forta el 1997, amb la intervenció, com quasi sempre, del senyor Fernando Areal i del senyor Zaplana, amb soparets també a restaurants de Madrid i de Mallorca. Aquests cercles d'amistats aclareixen moltes de coses. José Bono, un dels socialistes partidaris del PHN, és un altre íntim de Pérez. Quan intentava accedir a la secretaria general del PSOE, l'amo de Cobra li organitzà un sopar de presentació davant els grans empresaris de la construcció espanyols. Fa poc ens demanaven per quin motiu el 1997 l'expresident de les Balears convertí en un afer d'Estat aconseguir un amarrament d'Eivissa per al seu homòleg castellano-manxec, feina encomanada amb èxit a l'exdirector general de Costes i Ports, Alejandro Lacour. I, mira per on... Bé, tot això venia perquè un grup de treballadors de Cobra m'han demanat si el ministre de Medi Ambient no pot preocupar-se de l'expedient de regulació d'ocupació que es du a terme a Mallorca.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.