Per la pau i la llibertat

Ens pensàvem que ho havíem aconseguit, però vosaltres, assassins, seguiu recordant que l'amenaça de les pistoles i les bombes està present, i que és l'únic llenguatge que sabeu utilitzar.

Per això, com a ciutadana que va conèixer la por, l'amenaça, el risc d'una dictadura, vos deman que no ens insulteu xerrant de drets, de llibertat, de democràcia. No ens insulteu xerrant de drets mentre amb les vostres pistoles i bombes llevau el dret més apreciat: el dret a la vida.

No embruteu paraules tan belles com llibertat, perquè vosaltres segrestau el pensament i la paraula amb l'amenaça, la coacció i l'assassinat.
Sé que contra les bombes i les pistoles poc pot la paraula, però malgrat això seguesc creient en la paraula per aconseguir la pau, per això m'atrevesc a demanar-vos a vosaltres, joves etarres, que recupereu la raó. No és possible que els qui estau al principi de la vida, que sou el futur de la societat, que teniu el deure de viure amb il·lusió i esperança, d'esser feliços, no és possible que tengueu la fredor assassina per al tret al cap o la bomba adossadas i que amb la fredor i la duresa del granit vos quedeu indiferents davant els cossos plens de sang i sense vida de les víctimes.

Però mai no és massa tard per rectificar. Per això vos deman a vosaltres, joves etarres, en nom de la Pau i la Paraula, per la memòria dels qui deixaren les seves vides per la llibertat, que deixeu de matar, que la paraula faci callar per sempre la veu de les pistoles i les bombes perquè entre tots poguem aconseguir la societat que un dia els ciutadans i ciutadanes d'aquesta terra somiàrem.