La primera victòria rellevant dels del pacte davant Madrid desperta l'eufòria en els que se n'han enduit el partit d'anada. Queda la tornada. Noranta minuts que poden ser set anys; cal jugar amb intel·ligència: blindar les tàctiques. No cal recordar la sentència de les benzineres. La decisió del Constitucional representa més una victòria moral "legalment moral" que la legitimació absoluta d'una llei que encara està impugnada. El valor simbòlic "ho destaca l'editorial d'ahir d'aquest diari" és important. A Mallorca, políticament, representa també un punt d'unió entre les dues formacions dites nacionalistes. El pastís és prou gran, com les ganes dels dos partits de demostrar que la vocació de govern que pregonen a tort i a dret pot materialitzar-se en accions populars i efectives i en una percepció positiva de l'electorat. Han estat massa anys de demanar la confiança del votant per a partits sense el suport d'una gran estructura estatal com per desaprofitar-lo. I en cas que la sentència final doni la raó als actuals governants, el nou mapa institucional de la comunitat suposarà un canvi substancial en el posicionament dels polítics davant les institucions. Uns Consells sobirans i amb poder redefineixen l'objecte del desig dels qui es postulen com a governants "«estadistes», que diuen alguns. Les aspiracions d'Unió Mallorquina han fet arribar les institucions insulars a la majoria d'edat. I ara que la criatura ja està madureta potser no serà tan fàcil arribar a acords sobre qui hi ha d'exercir el control. El PSM ho va albirar durant la gestació del pacte: recordau els moviments d'aquell juliol del 99. Si el Constitucional refrenda la nova arquitectura institucional de la comunitat, els veritables governs de les illes entraran de ple en les negociacions postelectorals, no com a elements secundaris. Però cal que es pronunciï definitivament. Abans, prudència i esperar la tornada. El futbol és així.