Dissabte passat, amb la constitució de la federació estatal Els Verds-Esquerra Verda, a la política espanyola li va arribar una glopada d'aire fresc. Això només pot ser una bona notícia, tot i que satisfer les necessitats d'aire fresc, especialment entre l'esquerra de l'estat, necessitarà una quantitat ingent d'esforç i d'entusiasme. Qualsevol observador atent de la realitat pot percebre que hi ha una part molt important de la gent progressista que no s'identifica amb cap dels dos grans partits d'àmbit estatal. El PSOE de Zapatero segueix un erràtic viatge cap al centre des d'on se suposa que es guanyen les eleccions, i el camí li fa passar, d'un dia per l'altre, de la proposta d'un pacte d'estat sobre immigració al recurs al Constitucional contra la Llei d'Estrangeria, o de la croada espanyolíssima de Mayor Oreja a les recriminacions de Felipe González a Aznar per atiar l'odi antinacionalista. Izquierda Unida, per la seva banda, no acaba de superar la imatge de fratricidi permanent ni d'incorporar al nucli del seu missatge les propostes principals de l'ecologisme polític.
En aquest panorama, és urgent que a l'estat espanyol hi hagi un nou referent en línia del que a Europa representen Els Verds. El nou espai ha de respondre a les expectatives de la gent que reclama que la greu crisi ecològica ocupi un lloc central de l'agenda política del país, de la gent que desitja canviar les relacions de depredació amb la natura, que vol fer del compromís amb el Sud i amb les generacions futures una exigència política essencial, que defensa els drets de la persona per damunt de tota altra consideració i que es compromet radicalment amb la democràcia. Ha de ser una força política amb una concepció de l'estat molt allunyada de l'uniformisme i amb vocació de contribuir a crear una Europa política, completa (a les antípodes del sectarisme d'Aznar contra els països de l'Est), i que posi els objectius de la cohesió social i de la sostenibilitat per damunt dels dogmes del lliure mercat.
El passat dissabte va fer la seva aparició en escena un nou actor polític que té la vocació de crear aquest espai. La Federació Els Verds-Esquerra Verda és una coalició entre tres forces polítiques inicials (Confederació estatal dels Verds, Iniciativa per Catalunya i Izquierda Democrática de Cantabria) i dues més que estan en tràmit de formalitzar la incorporació (Los Verdes"Izquierda Madrileña i Esquerra Verda"Iniciativa pel País Valencià). Dues forces més (Chunta Aragonesista i Ezquerda de Galícia) són observadors permanents. Aquesta Federació compta amb el ple reconeixement de la Federació Europea de Partits Verds i del Grup Verd al Parlament Europeu, tal com va quedar de manifest a la convenció. L'eurodiputat independent José María Mendiluce aportarà al projecte el seu capital de defensor de causes solidàries i ecologistes i de promotor de renovacions polítiques.
La Federació Els Verds-Esquerra Verda no neix amb la voluntat de fragmentar el panorama polític progressista. Neix de la convicció de ser un espai necessari i de futur, un espai que s'ha de consolidar amb perfils propis per dibuixar després les aliances que facin possible les transformacions profundes que els temps exigeixen.
