«Decebre»

Sembla com si la campanya continuàs. És més: la campanya continua, talment com ja estava en marxa molt abans que es convocassin les eleccions aquestes dels resultats «sorprenents» i «decebedors» "dos adjectius emprats per personatges de la mateixa corda. Que hagin sorprès pot passar. Però que «decebin»... Pot decebre un equip de futbol, un amic, un germà o, fins i tot un pare. També pot decebre un polític "molts sociates es declaraven ja en el seu moment decebuts per l'estratègia orquestrada entorn als darrers comicis: un vestit fet a mida d'Aznar que es va assajar Zapatero i havia de dur Mayor Oreja. Però quan tot un poble decep dos partits polítics és el moment que els decebuts s'ho facin mirar. Que s'operin la vista: és ràpid, indolor i està de moda. El que passa és que canviar d'actitud respecte del País Basc implica per als dos partits hegemònics i hegemonistes un cop de timó radical per als plantejaments respecte de la resta de l'Estat. Respecte del model d'Estat. Els populars no ho faran, ja ha quedat clar. La postura inamovible a les províncies infidels els reporta massa vots a les fidels. En realitat, les autonomies els importen un rave. El poder central serà El Poder mentre la Constitució no canviï "perquè pot canviar («vade retro»!, criden), i seguiria sent Constitució, i seguiríem en democràcia; potser més tranquils. La Constitució, evidentment, no canviarà. L'efecte no desitjat de les eleccions decebedores pot ser massa dur. Podria ser, fins i tot, que els hegemònics i hegemonistes li haguessin agafat por al vot. (El cop de timó en el partit partner dels d'Aznar en la desfeta basca "Unió Temporal d'Empreses Desastrosa, gràcies al Vot" està per veure. Sembla com si sí però amb emperons. La cúpula ho haurà de decidir, com va decidir presentar-se quasiencoalició amb els eterns rivals). (Qui signa demana disculpes per haver esmentat el País Basc sense parlar dels assassins).