Más se perdió en Cuba
L'espanyol és un poble valent i animós. Diumenge passat ho va demostrar a Euskadi. Mentre els bascs, covards, sucumbien a la por que els feia Mayor Oreja i anaven massivament a votar, els espanyols, en canvi, també hi anaven, però la virtut que els impel·lia a acostar-se a les urnes era el coratge davant les amenaces. I el resultat, tot i ser una contrarietat, no ha tengut gaire importància. El poble espanyol encara els petits accidents domèstics amb enteresa: «Más se perdió en Cuba» és l'expressió de la seva resignació. És un recurs que convé tenir a mà davant l'adversitat. I ara l'adversitat espanyola té un nom, i és Euskadi. És una adversitat minúscula i lleugera, com un constipat o una esgarrinxadeta. Té un remei fàcil i tothom el coneix. El Wall Street Journal, entre d'altres, l'ha prescrit: afluixar una micona. Hi ha, però, un petit inconvenient. Sempre hi ha petits inconvenients que fan complicar els problemes. L'inconvenient d'Espanya és que és un imperi. I els imperis només tenen un precepte de compliment obligat: no afluixar mai. Espanya té una tradició de fidelitat estricta a aquest precepte. El seu comportament modèlic en el conflicte cubà n'és un exemple. Quan va començar la insurrecció, tot i saber que era una causa perduda, la monarquia espanyola va enviar a la mort milers de soldadets (que, com se sol dir ara, no en tenien cap culpa). Pocs mesos abans del desastre final, el govern encara va tenir l'oportunitat de salvar la darrera possessió: Cuba es conformava amb una certa autonomia. Naturalment, Espanya no acceptà aquesta solució i, en poc temps, perdé la colònia. Però fou fidel a la seva norma: abans rompre que afluixar. Espanya, en això, no és gaire original. Tots hem vist com aquest vici de no afluixar ha destrossat l'imperi soviètic i l'imperi serbi. A Lituània, dos anys abans de la independència, els separatistes no arribaven al tres per cent de la població. Però, en comptes de donar-los una mica més d'autonomia, el senyor Gorbatxov els explicava les virtuts del centralisme socialista. Igual feia Milosevic amb les repúbliques iugoeslaves, i ja sabem com ha acabat aquella història. I això que Felipe Gonzàlez i Solana advertien els croats i els eslovens que, si es separaven, no els voldrien a la Unió Europea. Crec que els bascs han estat avisats d'això mateix. Probablement, l'advertiment, vist el resultat dels anteriors, tendrà el mateix efecte. La Història té lleis que no erren mai, i una és que, o els imperis liquiden els pobles, o els pobles liquiden els imperis. Aquests dies, aquells que tenim més cultura que la ministra de Cultura (i això no és bravejar) hem recordat els intents d'Espanya de liquidar les llengües dels pobles dels seus dominis. També hem vist com el programa del PP pretenia liquidar l'autonomia basca. Fracassat el primer intent, ja parlen de treure el Sant Crist gros, l'article 155 de la Constitució, que parla de recuperació del poder autonòmic per part de Madrid quan les autonomies són deslleials. Van bé. Talment la guerra de Cuba. 'Santiago y cierra España! Però tots els porcs tenen el seu sant Martí, i els pobles que no aprenen la seva Històriria estan condemnats a repetir-la. Tornarà un altre 98. I després, altre cop a desar el sepulcre del Cid, el PP cap cot i els intel·lectuals del PSOE a escriure llibres regeneracionistes que pagarà Convergència. Aquesta vegada, però, no hauran d'inventar cap conhort: «Más se perdió en Cuba», i tendran raó.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.