Comparacions

Doncs, a Palma, la participació en les darreres eleccions municipals va ser inferior al 50%. No he entès mai la presumiguera estufada d'alguns dirigents conservadors: «Som una opció que representa el 50% de la ciutadania». No, senyors, de cap manera. El que ve a continuació no els lleva cap legitimitat. No obstant això, parlant amb una miqueta de rigor, vostès són l'opció més votada; han obtingut el favor d'un 43'98% de votants, però atès que l'abstenció fou 52'74%, resulta que vostès representen, exactament, un 20'45% de l'electorat, sempre segons les dades de l'Institut Balear d'Estadística. En sufragis, l'oposició no els guanya de massa. Només el que queda per arribar al 47'6% de participació. Ara, s'imaginin que aplicàssim a la nostra heroica ciutat les teories que vostès han aplicat al País Basc: abstenció=por; participació=democràcia. Vists els resultats, no faltarà qui, avui, sostengui una altra equació: por=participació=democràcia. I, aleshores, resultaria que aquí hi ha menys por i, per tant, menys democràcia que a Bilbao. Hauran d'anunciar una segona, una tercera i, fins i tot, una quarta fase del Pla Forat. Per ventura, així, aconseguim subsanar el trist dèficit democràtic de Palma. Quan pens que vostès aconseguiren multiplicar la participació dels CERAS argentins i uruguaians, no puc menys que enfadar-me perquè deixaren en mans de la maldestra oposició aquesta feina incentivadora entre els residents a la capital. No reunien els requisits necessaris: ni feien por, ni despertaven il·lusió. En referència a les relacions entre la velocitat dels escrutinis i la democràcia, no n'he escoltat encara cap teoria. Això sí, el recompte a tot el País Basc fou molt més ràpid que el de Palma fa quasi dos anys.