Dues són les conclusions bàsiques dels comicis de diumenge passat: una aclaparadora majoria dels ciutadans del País Basc és o vota nacionalista en diversos graus; una aclaparadora majoria de «constitucionalistes», «sobiranistes», i «autonomistes» rebutja frontalment la violència com a mètode per assolir objectius polítics. D'això se'n dedueix que la major part dels bascs és partidària de deixar ETA al marge del debat polític i no confondre les ideologies amb els crims que es cometen en el seu nom. Dit això, s'ha de destacar que la dinàmica de blocs mantinguda al llarg dels darrers anys i la negativa d'EH a condemnar els atemptats de l'organització terrorista dificulten molt la configuració d'amplis suports a l'Executiu. Als dos costats s'han de llegir en calma els resultats. Les postures maximalistes en els dos fronts en què s'ha volgut esquematitzar la composició d'una societat molt complexa s'han d'abandonar. S'ha de trobar una manera de sortir de l'impàs en què des del 1998 està la qüestió identitària. I, per això, s'han de recompondre moltes de relacions trencades. D'altra banda, només així es podran articular les polítiques sectorials des dels altres eixos que articulen el país: la dreta i l'esquerra, el desenvolupisme i la protecció mediambiental. Només es podrà avançar en aquest sentit en la mesura en què també es recomponguin les relacions entre el Govern que presidirà Juan José Ibarretxe i el Govern estatal. Madrid ha d'acceptar dos fets: que a Euskadi es rebutja la via únicament policíaca per acabar amb el terrorisme i que els partits que eren a Lizarra sumen més vots que els que en quedaren fora. Pel seu costat, el Govern basc haurà d'entendre que, només des de l'existència d'aliats amb implantació estatal, es pot aspirar amb fonament a procedir una reforma de la Constitució. El PP i el PSOE, derrotats a Catalunya i a Euskadi quan es col·loquen en posicions espanyolistes, han de començar una tasca d'explicació arreu de l'Espanya dels fenòmens dels nacionalismes perifèrics, des del punt de vista de l'acceptació en positiu. Només qui ho faci així podrà liderar el futur de l'Estat a mig i a llarg termini.