Un estat democràtic no té súbdits, sinó ciutadans i ciutadanes. Aquesta frase l'hem sentida moltes vegades i ens ve a dir que, al contrari que a l'Antic Règim, que posava el poble al servei dels interessos del monarca, una societat democràtica té la seva raó de ser en la representació i la defensa de tots i cadascun dels seus membres, sense oblidar-ne cap i en el respecte als drets individuals i col·lectius de tots ells.
Aquesta filosofia és, emperò, moltes vegades només sobre el paper i, a la pràctica, els governants de torn no poden o no volen abstreure's de la utilització d'alguns dels seus ciutadans per obtenir beneficis personals, partidistes o pel sacrossant estat que representen, malgrat així suposi un perill o un perjudici pels directament implicats. Aquest diria que és el cas d'aquests vint-i-quatre pobres militars australians que ara s'ha revelat que foren usats en experiments radioactius. Així ho demostren un seguit de documents oficials que ha posat de manifest la doctora Sue Rabbitt Roff, investigadora britànica de la Universitat de Dundee. En ells queda palès que una vintena de soldats australians van ser utilitzats com a conillets d'índies durant les proves d'armament nuclear de la dècada dels cinquanta i dels seixanta per mesurar la resistència a la radiació dels uniformes militars. Els documensts expliquen com se'ls va fer vestir distints tipus de roba i caminar i arrossegar-se pels terrenys on s'havien fet proves nuclears a Maralinga, al sud d'Austràlia.
L'Estat degué considerar que el seu sacrifici era necessari en benefici del interessos del seu exèrcit, ja que si aconseguien descobrir quin era el tipus d'uniforme que protegia millor de les radiacions, podrien salvar la vida de molts de soldats. La finalitat és bona, però, els fins justifiquen els mitjans?
El més trist és que aquesta forma d'actuar no és un cas aïllat, sinó que, de tant en tant se n'omplen unes quantes pàgines als diaris, i com que és de suposar que els governants se'n guarden tant com de caure que aquestes informacions arribin a l'opinió pública hem de considerar que només ens assabentam de la punta de l'iceberg. I que es produeixen molts més casos d'aquests dels que realment arribam a conèixer.
Pens que aquests tipus d'actuacions haurien de ser considerades delicte i s'hauria de poder jutjar els seus responsables, sense cap possibilitat que prescriguin. Està molt bé que s'indemnitzi les víctimes. Però no basta.
En altres casos, com varen ser els experiments nuclears francesos a Mururoa o l'exportació de pinsos presumptament inductors de la malaltia de les vaques boges a països del tercer món per part de Gran Bretanya, els més directament afectats no són els propis conciutadans, sinó gent que se troba el suficientment lluny com per no provocar de consciència. Aquesta forma de menyspreu cap a la vida dels altres és, encara, més rebutjable que l'altre, perquè, a més a més mostra tics racistes i xenòfobs. I també s'hauria de poder perseguir i jutjar, en aquest cas dins el marc d'un tribunal internacional. Tanmateix no conec cap cas que això hagi passat, sinó que simplement se presenten excuses, i no sempre, s'indemnitza les víctimes i se tanca el cas. Fins que n'apareix un altre.
