Es veia venir. Llargament denunciat per la nostra associació de veïns, dies enrere, es desplomaren diversos edificis ruïnosos al carrer de Sant Magí. La nostra barriada pateix, una pressió urbanística i enderrocament sense precedents. L'especulació i el doblers fàcils campen a pler per aquests indrets. Tot això no es més que el preludi gens edificant, valgui la ironia, del que succeirà a Santa Catalina, i a tota la Illa.

Entumits i encara amb l'ensurt en el cos, ens demanam: com poden ocórrer, en la Mallorca del segle XXI, fets como el present? Idò succeeixen. Perquè la nostra senya de identitat més apreciada són el doblers.

El desequilibri físic i metafísic, que ens ajusta i empeny a ser grans competidors, amb una voracitat sense límits, ens condueix, irremediablement, al miratge cru i sarcàstic del nostre esdevenir com a pobles. El nostre suport i la nostra apatia és de molt alt nivell. I mentre els nostres comptes corrents van engreixant, el nostre cap penja, cada dia més d'un fil fluix i esmorteït.