La diada i la «díada»

Hi ha cronistes, aquí a Mallorca, de ploma i de micròfon, que s'expressen en castellà i, més per inèrcia que per ignorància, han castellanizat la paraula «diada», referint-se a la festa grossa de l'OCB a ses Voltes. Dic per inèrcia i no dic per ignorància, perquè és logic i, fins i tot natural, que dos idiomes que conviuen durant segles a un mateix país acabin intercanviant o unificant termes. No té cap importància el fet de confondre la paraula catalana «diada» amb la paraula castellana «díada», amb accent a la «i», que vol dir «parella de persones o coses especialment vinculades entre si». El que sí podria ser greu és l'activisme de determinades parelles que confonen el discurs del rei amb Espanya i l'insult als espanyols amb la identitat de la nació catalana.