Segons se publicava dissabte passat, Els Verds de Mallorca s'han desmarcat rotundament d'Els Verds d'Eivissa en relació a les esmenes presentades pel diputat ecologista per les Pitiüses, Joan Buades, als traspassos de competències cap els consells en matèria de Benestar Social. El motiu aparent de la divergència no és tan important com el trasfons del desencontre que hi ha entre les dues organitzacions ecologistes.
Efectivament, l'encletxa ja se mostra com a molt profunda i esvaeix la idea d'un espai políticament únicament verd. La superfície de l'enfrontament indica que els mallorquins aposten per mantenir-se dins del Govern, mentre que el d'Eivissa pretén trencar amb el Pacte de Progrés. Buades ja ha dit que no pensa dimitir i que està a l'espera que l'expulsin, si acàs, del Pacte. Com que és un sol diputat, l'actual majoria quedaria en trenta, mentre que el PP seguiria amb els vint-i-vuit que té i Buades, si finalment trencàs, aniria per lliure entre els dos blocs, però sense capacitat d'inclinar la balança. Altra cosa seria, clar, que hagués aconseguit que Els Verds mallorquins també trencassin, com pretenia, perquè així sí que Els Verds haguessin tengut la força per inclinar la balança (28 del PP, 29 de la majoria i dos ecologistes per lliure).
Però al marge de les conseqüències polítiques pel Pacte que, com se veu, serien bastant poca cosa, el que és rellevant és el trencament entre els ecologistes que s'intueix per sota de la superfície dels desacords. Des de fa un any existeix un profund desencontre que habitualment s'analitza com un enfrontament entre els que podríem considerar com a pactistes, o partidaris de mantenir-se dins el Pacte (la immensa majoria dels mallorquins), i els més radicals (d'Eivissa) que, com Buades, volen trencar si el Govern no fa tota una sèrie d'actuacions de forma immediata. No és, només, això. Fa uns mesos el diputat per les Pitiüses deia, en una entrevista, que l'avaluació que feien Els Verds del Govern era molt dolenta i que el consideraven a prova fins a l'estiu pròxim. Que arribat el moment el posarien a exàmen i que, si el resultat era negatiu, trencarien, sortint del Govern. Insistia l'entrevistador si aquesta era una opinió unànime entre les dues organitzacions verdes (d'Eivissa i Mallorca) i Buades assegurava que sí, que sobre el particular no hi havia cap divergència interna i que Els Verds eren un bloc polític. Ara se veu que no era, la cosa, tan clara com assegurava Buades. És possible que l'anàlisi de fons sobre el Govern i el Pacte entre els dos sectors sigui, efectivament, coincident. L'article de l'altre dia del conseller ecologista del Consell mallorquí per EU-Els Verds, Miquel Àngel Llauger, en aquest mateix diari, sobre el balanç de meïtat de legislatura, així ho permet entendre. Llauger recorria a la mordacitat de l'escriptor per estalviar-se els amargs plors del polític que també és. Però encara que l'avaluació del Govern sigui negativa i compartida pels dos blocs ecologistes la divergència cada vegada més profunda no és sobre la conseqüència de l'anàlisi: si mantenir-se o no dins el Govern, sinó sobretot en relació al futur de cada organització política. Dit d'altra manera, no pareix tant un enfrontament entre pactistes i radicals com dues maneres de veure el futur d'Els Verds que són excloents. Els mallorquins pareixen apostar per un futur d'eixamplament de la coalició amb EU per consolidar l'espai roig-verd-alternatiu, mentre que Buades opta per la puresa política de presentar-se sols Els Verds. És evident que els de Mallorca s'estimen més diluir-se relativament dins de la coalició a canvi que el seu missatge tengui millors perspectives de ser posat en pràctica. Els Verds d'Eivissa opten per la identitat únicament ecologista i, per tant, se presentaran tot sols a les eleccions. Com que els professors són gent molt ben educada els ecologistes trencaran segurament sense massa renou ni tampoc tirant-se els trasts pel cap. Però el trencament ja és qüestió només de temps. Així, la possibilitat d'un espai purament verd, i a totes les Balears, s'esvaeix. No és que hagi existit mai, però el missatge polític de Buades, que ha donat en públic aquests anys, així ho pretenia fer creure. Ara les coses ja estan bastant més clares.
