La sobreexposició al sol mediàtic, massa vegades, en lloc de bronzejar l'enteniment, converteix la sensibilitat de la pell en cuiro rígid i el dubte necessari de la intel·ligència en versicle repetitiu d'oració o pur lema publicitari. De fet, sobre les tones de tinta vessada i la tempesta d'ones hertzianes per mor del príncep, que ni hagués triat una cabra per casar-se, hi surfeja una oda a la monarquia, més que a les llibertats. De l'arena del rellotge quotidià estant, però, anhels i maldecaps menys transcendents ocupen els dies de la gent: preparar el dinar, posar la rentadora o cercar-se aquells minuts d'esbarjo i relaxament necessaris per a l'equilibri. Per les contrades del Pla de Mallorca, antuvi, la fira de Sineu era fita per iniciar el sà costum de de la sesta o migdiada estival, més que una xifra de visitants. Era llavors que el joc de cartes de després de dinar passava a l'horabaixa o a la vesprada. Amb el silenci de la terra com a música de fons i la vessa de les hores com a coreografia, es concentraven a parelles en el joc de les cartes, com un ritual més de la rutina dels dies. Entre els jocs d'entreteniment predilectes hi havia el terceti. Avui, parlar de terceti a molts de pobles és arqueologia, un record de la pràctica de quatre vells, quan la remor del locutor de televisió començava a substituir la fumera ambiental dels cafès i les places s'omplien de cotxes, com les platges d'estrangers.
A Maria de la Salut "circumstàncies determinants que un pot intuir" el joc de terceti, documentat al vers d'un poeta del segle XIX i registrat per mossèn Alcover al seu diccionari, encara és vigent, però de forma llanguent. No són els intel·lectuals, al·lèrgics a la vida tavernària, ni els polítics, addictes premedors de botons de control a les seves nintendos particulars, qui han llançat el SOS Terceti, sinó els mateixos jugadors, estranyats que ja enlloc més no es practiqui aquest joc tan tradicional als casinos populars. Per això han començat una recerca exhaustiva pels pobles de veïnat per trobar jugadors de terceti i organitzar-ne una diada. Potser, si arriba a bon port, no sia el darrer joc que es perdi i Maria es converteixi en la seu de la primera trobada del món de jugadors de terceti. Si algú en té informació o hi sap jugar, que s'hi apunti.
