SOS Terceti

La sobreexposició al sol mediàtic, massa vegades, en lloc de bronzejar l'enteniment, converteix la sensibilitat de la pell en cuiro rígid i el dubte necessari de la intel·ligència en versicle repetitiu d'oració o pur lema publicitari. De fet, sobre les tones de tinta vessada i la tempesta d'ones hertzianes per mor del príncep, que ni hagués triat una cabra per casar-se, hi surfeja una oda a la monarquia, més que a les llibertats. De l'arena del rellotge quotidià estant, però, anhels i maldecaps menys transcendents ocupen els dies de la gent: preparar el dinar, posar la rentadora o cercar-se aquells minuts d'esbarjo i relaxament necessaris per a l'equilibri. Per les contrades del Pla de Mallorca, antuvi, la fira de Sineu era fita per iniciar el sà costum de de la sesta o migdiada estival, més que una xifra de visitants. Era llavors que el joc de cartes de després de dinar passava a l'horabaixa o a la vesprada. Amb el silenci de la terra com a música de fons i la vessa de les hores com a coreografia, es concentraven a parelles en el joc de les cartes, com un ritual més de la rutina dels dies. Entre els jocs d'entreteniment predilectes hi havia el terceti. Avui, parlar de terceti a molts de pobles és arqueologia, un record de la pràctica de quatre vells, quan la remor del locutor de televisió començava a substituir la fumera ambiental dels cafès i les places s'omplien de cotxes, com les platges d'estrangers.