La cosa és que sona estrany, demanar un «pla de xoc». Els plans de xoc se solen aplicar a les malalties. O a les «xacres socials». Un pla de xoc contra la droga. Un pla de xoc contra la processionària del pi. Contra la tuberculosi, contra els accidents laborals... Amb el «pla de xoc per la llengua» hi ha una problema: els plans de xoc han d'anar «contra» qualque cosa. «Contra el retrocés, evidentment», pots contestar. Però no es pot anar «contra el retrocés» si no s'assenyala el «culpable» d'aquest retrocés. Si cada una de les persones que es van agrupar en la festa d'ahir a Ses Voltes haguessin hagut de dir en veu alta qui consideren que és «el culpable», potser la festa hauria acabat com la processó de la moixeta. Com la torre de Babel, com la caixa dels trons "entre d'altres coses perquè part de la culpa la tenim els parlants, com part de la culpa que Mallorca sigui cada vegada més alemanya la tenguin els que s'hi avenen i venen, i fins i tot els que s'hi avendrien i vendrien. La llengua preocupa. Però a aquesta malalta no li podem donar medicaments; els metges no es posen d'acord. No hi ha un metge pitjor que aquell que a més de fer el diagnòstic explica la patologia segons principis metafísics, i això és el que fan els amics polítics: expliquen les «nostres malalties» segons plantejaments de partit. Potser el pla de xoc podria començar per aquí mateix, pels polítics. Un pla de xoc contra els polítics demagogs contra el grena"cap"a"casa"que aquest vot és meu. Una xiuladeta de tant en tant "«sinacritú», que diria aquell altre" no estaria de més. Si hi ha tanta gent que és capaç de demanar un «pla de xoc» per la llengua és perquè la cosa preocupa. Tot i que l'estratègia potser no hagi de ser un pla de xoc ni la creació d'uns «cascos quatribarrats» com a forces d'interposició ni una «blitzkrieg». Tal vegada podríem emprar el sistema Bild i fer-li «spam» al correu electrònic d'algun cap d'estat "per una vegada, igual la campanya sortiria més bé a la Mediterrània que al nord d'Europa. El cap d'estat, però, no podria ser qui tu i jo sabem...