Aquest seria un bon espai i un bon moment per convocar els
improbables lectors a la VII Diada Popular per la Llengua i
l'Autogovern, però com que el rei d'Espanya ja ens ha fet mitja
feina, aprofitarem per aprofundir en altres qüestions que depassen
l'habitual primera pregunta, que és «per què cal anar a la
Diada?».
Fa temps que em volten pel cap algunes reflexions sobre la
llengua catalana a Mallorca i sobre les mobilitzacions populars que
els darrers anys s'han anat succeint. La primera i més òbvia és que
han passat quinze anys des de l'aprovació per unanimitat al
Parlament de les Illes Balears de la Llei de Normalització
Lingüística i que la situació real de la llengua catalana ha
empitjorat, cal deduir doncs que, en el millor dels casos, la Llei,
que efectivament ha tengut elements positius, no ha resultat
suficient per a recuperar el terreny perdut per la llengua catalana
a Mallorca al llarg de dos segles i mig de persecució. Ara mateix,
la llengua catalana no necessita de bones paraules, d'amors
apassionats ni de bona voluntat. Necessita una intervenció urgent,
immediata i valenta, si no volem que la nostra generació sigui
testimoni dels darrers batecs del català.
Un segon element: serveixen de res les mobilitzacions populars?
Sense cap dubte sí. Hi ha objectius assolits que ho demostren i als
quals ja ens hem referit altres vegades. Malgrat això (o potser per
això) les diades per la Llengua han intentat ser contrarestades amb
tot tipus d'arguments: menyspreu als participants, dubtes sobre el
nombre real d'aquests, ridiculització de les convocatòries i ara,
darrerament, la desvirtualització i relativització de la
importància de les mobilitzacions com a tals. La realitat és
caparruda i va per un altre camí: les diades per la llengua són, en
el seu conjunt, les mobilitzacions més importants de la història de
Mallorca i en la seva concreció les més plàstiques, visuals i
modernes del món. Res més lluny, per tant, de la presumpta
ritualització i folklorització de la qual s'ha parlat. Un tema a
part és si són suficients, que, evidentment no ho són. Les
mobilitzacions per la llengua són, en aquests moments, bàsiques,
fonamentals per fer veure als polítics que la recuperació de la
llengua és una demanda d'una part molt important de la població
(dels votants segons els seus ulls) i que ara és el moment de
posar-s'hi. Però tot i amb això, aquesta demanda sense una resposta
de part dels qui la poden donar, serveix de poc.
Més elements. Avui, a banda de la Diada de ses Voltes de Palma,
també es fa una manifestació a València. En realitat els seus
promotors (Acció Cultural del País Valèncià i els Casals Jaume I)
haurien volgut fer una altra cosa, concretament un gran espectacle
d'homenatge a València amb la Fura dels Baus, Comediants i fins i
tot amb el Club Súper 3, com la Petri-Diada (ja sé que el de
copirai no és meu) de l'any passat. Però les institucions
valencianes ocupades pel PP ho han impedit. I aquí és on ve la
reflexió-exemple: primer negaven que català i valencià fossin el
mateix idioma, després demanaren que el «valenciano» fos
«voluntario» i ara ja s'atreveixen a prohibir. És aquest el futur
que volem per a Mallorca? En definitiva que el mal de la nostra
llengua ja no es limita a «cops blaus» i «qualque trau i
escarrinxades, i peladures i qualque os fora de lloc...» als quals
es referia Mossèn Alcover a la seva Lletra de Convit, ara la cosa
és d'UCI, les alarmes han sonat i és hora de posar-se mans a l'obra
per aconseguir que es posi «bona de tot, xalesta i sana com un gra
d'all».
Anar avui horabaixa a ses Voltes segur que hi ajuda.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.