Barco de rejilla al barco de rejilla

Fa un temps vaig tenir la sort de conversar llargament amb un dels directors de la investigació que s'està realitzant a Atapuerca, el catedràtic de prehistòria Eudald Carbonell. Jo em pensava que parlaríem del passat i va ser completament al revés. M'explicà que ell calcula que d'aquí a uns 8.000 anys ens haurem humanitzat (ell diu que hi arribarem perquè som molt «intel·ligents»). De moment, segons Carbonell, encara hi ha molts primats molt poc evolucionats, especialment aquells que pensen que el futur s'ha de treballar competint i no cooperant. L'Estació Espacial Internacional vendria a ser un dels primers exemples d'aquesta cooperació, un projecte que deixa enrere la manera amb què fins ara s'havia duit a terme la ben anomenada carrera espacial. Quan l'home esdevingui humà, segons Carbonell, no hi haurà fronteres i la humanitat compartirà una mateixa llengua, una mateixa cultura. D'entrada, la idea sona fatal, però hem de pensar que l'arqueòleg parla del que passarà d'aquí a vuit mil anys. Com que serem «humans», llavors ja no hi haurà «primats poc evolucionats» intentant lluitar per imposar una bandera o una cultura a ningú. Tampoc hi haurà lluites per la terra perquè tots se sentiran habitants d'un mateix planeta. Estam lluny d'això i les nacions sense estat ho sabem millor que ningú. Basta viatjar per qualsevol racó de la geografia espanyola per adonar-se que la immensa majoria dels habitants de l'estat espanyol no entenen el perquè d'aquest entestament nostre a parlar quelcom que no sigui castellà. La darrera mostra la vaig recollir dins una «guagua» a Tenerife. El seu conductor, un jove molt agradable, no sabia ubicar en el mapa el meu accent en parlar castellà i sense venir massa a compte va dir: «En España la Unión Europea tendría que haber quitado lenguas. Hay demasiadas». No sé si vaig aconseguir ficar-li al cap qualque idea que el fes canviar d'opinió, però m'imagín que era la primera persona, institució o cosa que intentava fer-li veure a aquell bon home que acabar amb les cultures alienes era un poquet lleig: se li pot dir fatxa acabat a una persona que ho és per ignorància induïda? Amb aquesta ignorància precisament arriben molts dels immigrants que reben cada any des de la península les Illes Balears. Una ignorància contra la qual les institucions democràtiques insulars poca cosa han fet des de l'adveniment de la democràcia. Aquí ningú els va dir aquella bella frase: «És balear qui viu i treballa a les Balears». A Catalunya se n'ha fet un fart de dir-ho el seu president, Jordi Pujol (no ho devia haver consultat amb la seva dona). Per acabar-ho d'adobar, molts dels que arriben l'únic que coneixen (o volen conèixer) del tarannà d'alguns dels illencs són frases com ara «barco de rejilla». Hi ha gent a Mallorca que d'aquesta frase en fa bandera escudant-se en les raons històriques del seu origen i oblidant el contingut xenòfob que té actualment de manera quasi exclusiva. Si tan sols escoltes la part històrica, per ventura se'ls podria donar la raó. Segons m'explicà Jaume Sastre, del Lobby per la independència, en una discussió que vam mantenir sobre el tema, una de les primeres referències sobre la utilització del crit «barco» és de principis del XVIII. D'aquesta manera es volia mostrar el rebuig contra els militars i funcionaris vinguts de la península. L'any 1934, aquest crit fou completat amb el «de rejilla» fent al·lusió a la «rejilla» dels centres penitenciaris que des de Madrid volien fer a Llucmajor. A Palma es va fer una manifestació multitudinària en contra on el crit de guerra era aquest. Des de llavors ha plogut aigua i immigrants. Moltes de les famílies que varen arribar durant el passat segle s'han integrat de tal manera que només el seu llinatge en delata l'origen. Fer servir frases com «barco de rejilla», per molt nobles que en puguin ser els orígens, no ajudarà gens que els nouvinguts vulguin estimar aquesta terra. Barco de rejilla al barco de rejilla, a la frase, al premi i a tot allò que pugui fer olor de xenòfob. Reconec que hi va haver un dia en què dir «barco de rejilla» era com dir «Yankees go home» a la gent que venia de la península a ofegar el nostre poble. Però tots sabem el significat que té avui en dia. Utilitzar-la és posar-nos a l'altura d'un Rabasquet qualsevol. En temps d'immigrants, tolerància. Un poble que ha patit i pateix la persecució dels qui voldrien aniquilar el seu ser, en això hauria de ser savi. I ho és, no en tenc cap dubte.