L'escàndol blindat

A qui està fermat a l'article gairebé diari, l'esperit de l'escala li pot amargar la vida. Què en diria, de coses, si fos ara, sobre afers ja passats... Això també li passa a vostè, no és vera? Si fos ara... Una amiga meva sempre diu: «I vaig estar a punt de dir-li...» Però no és exacte: no va estar a punt de dir-l'hi, sinó que l'hi hauria dit si se li hagués ocorregut en aquell moment. Ara mateix: aquest article seria molt millor si l'escrivís d'aquí a una hora. Potser seria realment bo si l'escrivís des de l'altra vida: Entre altres coses, perquè aquest article fos llegible ja s'hi hauria d'haver dit que allò que hauríem d'haver escrit, entorn de l'afer ParcBIT-Misericòrdia Ramon-Felio Morey és que hi ha un fons escandalós que no s'ha subratllat prou. Ja és escandalós que la relació laboral d'aquest senyor amb l'empresa es materialitzàs en un contracte blindat..., però: no ho és molt més que aquesta modalitat de relació laboral l'hagin aplicat persones d'esquerra i en un moment en què creix la precarietat en el mercat laboral? Però també és escandalós que ens passàs l'afer per davant i no hi haguéssim detectat aquesta seva especificitat. I, encara que ens hi faci fixar l'esperit de l'escala, val la pena assenyalar-ho perquè constitueix tot un símptoma d'alguna malaltia que requereix diagnòstic i tractament. Qui sap si un metge hi detectaria manca de sensibilitat social. Ho dic perquè un conegut meu, que cerca feina desesperadament i en fa sempre que en té "ara dos mesos, ara un" em va confessar que no tornaria a votar mai més.

No sabria què dir-li. Bé, crec que ho sabria, però t'ho posen molt difícil, aquestes persones que blinden o deixen blindar.