Aquestes vaques boges de la nostra angoixa tenen possibilitats d'aconseguir el que no han pogut ni quasi dues dècades d'autonomia ni fins i tot un alt nivell de vida i de renda a les Balears: cohesionar la societat i posar-la d'acord per superar una psicosi col·lectiva. És un veritable espectacle veure els nostres dirigents polítics menjant carn de vedella a boca plena per demostrar que aquí no passa res, com ho és comprovar l'esperit dels restauradors a l'hora d'omplir els seus menús i cartes amb la carn «maleïda». Sí: aquest país serà el que es vulgui, menys poruc. O almanco aquesta és la imatge que es vol donar. I això és molt. Pensem i recordem que bona part dels nostres mals, començant per l'històric menyspreu que ha tingut Madrid envers l'Arxipèlag, ve de la por incrustada dins els ossos que han tingut les generacions pretèrites. Però ara, i tal volta per primer cop, per ventura som la primera comunitat que menys temor demostra a l'hora de fer front a un problema importat i que té literalment tremolosa la Unió Europea. I és bo que es pugui reaccionar d'aquesta manera. Les Balears viuen del turisme, i aquí qualsevol psicosi pot fer més mal que a altres bandes. Per tant, també necessitam uns dirigents capaços de transmetre tranquil·litat a la població i donar exemple als de fora. I també empresaris que es posin a l'altura, com és el cas de restauradors i hotelers. Perquè és així com es vertebren les societats civils: amb cohesió i amb esperit de superació davant les dificultats. I és així com s'aborda el problema de les vaques boges, però també tot el que afecta la protecció del medi ambient o l'excés de construcció. Un país és obra de tots, en les hores bones i en les dolentes.