Una anècdota

Un holograma és una imatge en què cada un dels punts que la integren conté la imatge total, de la mateixa manera que en cadascuna de les nostres cèl·lules hi trobam resumida la informació genètica que ens fa com som. La realitat té molt d'holograma. No obstant això, no hem d'exagerar. Fer segons quines interpretacions en aquests termes no seria res més que una manera pedant d'elevar a categoria una anècdota. I, a pesar de tot, davant segons quins fets, és impossible no demanar-se: «I si tot funciona així?» Si no conegués com crec que conec Damià Pons estaria preocupat. I, en certa manera, ho estic, perquè hi ha algú devers la seva conselleria que no acaba de fer les coses com toca o que demostra tenir una percepció de les prioritats que difereix una mica de la nostra. El grup de suport a la immersió "ara no m'entretindré en la llarga llista d'elogis que en podria fer" havia de menester una persona per cobrir una baixa. L'ha anada a cercar, a més de mitjan curs, en una mestra, tutora d'un curs en una escola d'un poble. No és menor el problema que s'origina de cara al normal funcionament del centre, i als serveis que reben els alumnes, i a la imatge que se'n formen els pares. Fins i tot en el cas que la mestra fos l'única persona capacitada per fer la substitució al grup d'immersió, què seria més important a aquestes altures de curs? Seria bo que el sentit comú del conseller impregnàs la totalitat de la Conselleria d'Educació i que l'embull creat, que ara, per diverses raons, no té solució, no es tornàs a repetir. En alguns departaments, hi ha hàbits del passat que s'han d'eradicar.