«Jo no hi era», diu el portaveu del govern. I si el portaveu del govern diu «jo no hi era» en qualitat de portaveu del govern, que és el que és quan surt cada divendres a llegir els acords presos pel consell de govern, és que... (tatxan tatxan...) El govern no hi era! La dimissió de Ramon "representant de l'executiu en la signatura del maleït contracte" és la primera en la història que es fa efectiva amb efectes retroactius. (I que Morey dimitís «perquè havia signat un contracte que anava en contra de la manera de fer del govern»...!) Morey no era membre del govern quan va signar el contracte, ergo quan Morey va posar el nom en els papers encara no tenia cap vincle amb l'executiu. Sí amb el partit "amb l'equip de Ramon l'havia tengut abans, en qualitat de secretari general tècnic. Hem de concloure que Morey va dimitir perquè havia signat un contracte contrari a l'ètica del partit, per això mateix hem de pensar que en els propers dies trencarà el carnet i potser cercarà aixopluc en qualque altra formació política que permeti blindar contractes, tot i que després els denunciï a crit pelat, fent tabula rasa d'stock options, ditocràcies i altres herbes, que diria en Verger (Pep).
El paper més bizarre del petit culebrot "potser aquest serà l'argument de la telesèrie que vol el govern per la futura BTV" no l'ha fet ni el partit hegemònic de l'executiu ni el partit amb més escons al Parlament. Els socis han callat i han girat el cap cap a una altra banda i xiulen, que és la manera més infantil i còmica per al dissimul. L'afer ParcBit és un assumpte entre dos partits: el que va idear el projecte i el que en va heretar les rèmores. Un partit de tennis, un one-on-one basquetbolístic, una mar de fons, una rissaga, una patata calenta. I tot per un contracte signat pel govern quan el govern no hi era. Hi ha qui ho cregui?
