El laberint basc està arribant al seu punt culminant. La conjuntura és tan tensa que a Ibarretxe no li resta un altre remei que apel·lar a les urnes. I no ho tindrà senzill l'electorat per desfer l'actual entrallat. Per una banda, PP i PSOE ho tenen clar: volen trencar l'hegemonia nacionalista a la cambra basca. La seva visió del drama és essencialment una: que els partits amb seu central a Madrid tenguin majoria absoluta de diputats. Qui governi després és una qüestió secundària. Mentrestant, el PNB es troba entre l'espasa i la paret. No es refia ni un pèl d'aznaristes i zapateristes, però també rebutja amb ira i ràbia el radicalisme violent i cec de l'esquerra arbertzale. De fet, els darrers atemptats d'ETA han produït molta tensió, i fins i tot símptomes de claríssim enfrontament intern dins les files del partit d'Arzalluz. Per tant, el millor és aclarir el panorama amb les urnes. I que ningú no oblidi que es tracta d'un panorama destinat a arribar l'any 2005, és a dir, quan l'Estat espanyol ja estigui del tot integrat dins l'Euro. Per tant, si a mig termini el PNB encara manté les seves veleïtats independentistes de Madrid serà en aquesta legislatura quan el nacionalisme moderat basc haurà de mostrar del tot les seves cartes, que passen, com és normal, per mantenir-se a Ajuria Enea després del pròxim maig. I qui és molt conscient d'aquesta possibilitat, i de que el «problema basc» es podria convertir en només dos anys en una decisió europea i no espanyola és José María Aznar. Per tant, comença un procés electoral duríssim, tal volta el més complex després de més de vint anys d'autonomia basca. I tal volta el més decisiu. Confiem en el seny de tots en aquesta hora tan difícil.