La imatge de la UIB

Del meu primer any a la Facultat, record que, en començar el curs, només dos professors eren a l'aula des del primer dia: Maria del Carme Bosch i Albert Saoner. Tots dos eren dels pocs que no solien faltar a classe. Va ser l'any del 23-F. El cop m'aglapí estudiant a la biblioteca. És a dir, prenent una cervesa amb tres amics a un bar que ja no existeix del carrer Morey de Palma. No en tenc cap record heroic: una certa excitació, ja a ca meva, mentre escoltava la ràdio, per la impressió que, per primera vegada en la meva vida assistia a un "per dir-ho així" «esdeveniment històric», la qual cosa només posa de relleu la meva absoluta i adolescent manca de sentit comú. L'endemà, sí que un dels amics que prenien la cervesa va tenir un atac de civisme. Es va afiliar al GOB, a l'Obra Cultural Balear i a un partit polític aleshores molt d'esquerres. Els altres cervesers trobàrem que no era mala idea. El seguírem. I crec que passàrem un any o un any i mig més o manco divertits, amb una certa justificació "infants com érem, imitàvem els adults" de compromís ciutadana als fullets que ens duien del carrer Santo Cristo al carrer Morey, fent escala a la plaça de Santa Eulàlia. Però, tornant al dia 24 de febrer del 1991, si la memòria no m'engana i no em sol enganar, a la facultat, aquell matí l'únic professor "dels que tenia" que complí amb el deure de fer classes va ser Albert Saoner, per ventura, l'únic que tenia algun motiu fonamentat per a la preocupació. L'any següent organitzà, fora de l'horari i sense retribució, un curs d'anglès, perquè se n'havia temut que els seus alumnes de primer no en teníem ni idea. Com sol passar, m'he sortit del solc i ara hi tornam. Aquesta setmana conversava amb una professora de la UIB, empegueïda pel fet que alguns companys seus no perden ocasió de botar-se una classe. Arran de la conversa, em vaig recordar de Saoner. Vaig pensar que tot l'esforç que pot realitzar el rectorat per millorar la imatge de la institució és debades. Tammateix, la investigació no els servirà gaire. Els mèrits del descobridor, que queda sempre com un heroi individual, no s'encomanen a la UIB. El que farà que sigui estimada és el mateix que feia estimar Saoner: el boca/orella que transmet una bona atenció al client. La resta suma, però no podrà contrarestar mai el boca/orella de comentaris negatius sobre professors «escaquejats» o poc conscients que són on són per servir una clientela. Aquesta mala imatge, per pocs que siguin els que la donen, no l'anul·la res.