Tomeu Martí

Estat de dret.es

Tomeu Martí17/02/01 0:00

Sovint els invents i en general tot allò que neix dels humans, té dues cares. Vivim una època plena d'invents i descobriments, i contínuament ens trobam amb aquesta dualitat. Així, per posar un dels exemples més sagnants, el descobriment de l'energia atòmica i el seu posterior desenvolupament són eficaços en la lluita contra diverses malalties, però que els demanin als habitants d'Hiroshima les conseqüències de la cara B de l'invent. Els exemples de bons invents del doctor Jeckyl en mans de segons quins místers Hydes són inacabables i més que per un article, basten per una enciclopèdia. Cada dia en som testimonis, del mal ús de les potencialitats de la inventiva humana. Des de la televisió al ciment, passant pels pinsos de les vaques boges i els avions en la seva aplicació militar. Lògicament el gran invent de la nostra era, allò que encara avui anomenam noves tecnologies, també té infinitat d'aplicacions positives i en concret, la xarxa Internet, que curiosament té un pervers origen militar, té moltes aplicacions positives i també la virtut de convertir qualsevol en emissor d'informació i, per tant, revoluciona aquest tipus de comunicació humana, en el sentit que la gran massa de gent, a la llarga, no s'hauran de conformar a ser receptors passius d'informació, sinó que gaudiran de la possibilitat de ser-ne productors i emissors. Però aquestes noves (ja comença a ser hora que perdin aquest adjectiu) tecnologies també poden ser utilitzades perversament. Cada dia en sabem de nous casos i no cal ressenyar-los ara.

Ben igual que les noves tecnologies, es veu que també és possible malmenar els instruments de convivència als quals ha costat milers i milers d'anys d'història arribar-hi. Sembla que l'invent és cosa dels nostres veïns, els espanyols, i bé podria anomenar-se Estat de dret.es, a causa de la procedència dels seus inventors.

Quan senti l'expressió «Estat de dret» en boca de segons qui, ja cal, benvolgut lector o lectora que comenci a córrer si pot, i si nó, mans enlaire i carnet a la boca.

Encara que sembli impossible, hi ha una gent que ha trobat la fórmula per pervertir allò que semblava tan clar i diàfan, ha descobert la cara oculta i negativa de l'estat de dret: l'estat de dret.es. No sabem amb seguretat a qui correspon la paternitat del descobriment, però en coneixem i patim les conseqüències. I sabem que el pare de la criatura no pot estar molt enfora de la gent que mentre s'omplen la boca parlant de l'estat de dret, condecoren un torturador de la dictadura franquista i es neguen a reprovar simbòlicament el cop d'estat que va donar lloc a la mateixa. Sabem que han de ser a prop del clan familiar tan preocupat per la seguretat, que no tan sols controla tres quartes parts del negoci de la seguratat privada a l'estat espanyol, sinó que a més, té un membre de ministre de l'Interior. Ha de ser gent a qui el fet que la banca espanyola hagi augmentat els seus ja de per si mostruosos beneficis en un 30'9 per cent, no els fa plantejar que potser aquesta riquesa podria estar més ben repartida.

Ha de ser gent emparentada ideològicament amb els mallorquins que es neguen a treure la creu als caídos de Palma i amb el batle de Santanyí, que, afectat d'algun tipus d'amnèsia endèmica, passa pena que si no veu cada dia el nom de la bèstia a un carrer del poble, s'hi converteixi.

És la gent que cada vegada que diu estat de dret no ho fa per defensar algú, sinó per atacar-lo, per proposar alguna restricció o algun retall a les llibertats. Es refereixen a l'expressió com si d'una terrible plaga bíblica es tractàs.

Són aquells que quan diuen «estat de dret» volen dir «estat de dretes».
I punt.