La façana

No tot ha de ser façana, però tampoc l'hem d'oblidar. En moltes d'ocasions, la façana expressa, millor que qualsevol altra cosa, la importància que atorgam a un assumpte. Sentim contínuament proclames de determinats polítics sobre la necessitat "i la voluntat que ells en tenen" de millorar l'ensenyament. Hi solen afegir informació sobre l'esforç que hi fan amb decrets de reforma de les humanitats, amb implantació de les noves tecnologies de la societat de la informació i amb la primera ocurrència amb nom rimbombant que els passa pel cap i que pensen que pot sonar bé a les orelles de l'audiència. Després, basta fer una passejada per la nostra ciutat i mirar l'estat en què està el manteniment dels centres públics. L'usuari, per força, s'haurà de demanar si és vera que atorguen alguna importància a l'assumpte. Difícilment, s'imaginarà molta de preocupació i molt d'interès darrere una façana bruta. No crec que pugui veure molta de filosofia bit davant els minúsculs patis on els nins són reclosos. O descobrir molta d'humanitat en un mur que està tirat per terra o una paret que és a punt de caure. El més normal és que, sense entrar a valorar la feina dels professionals que hi són dedins, contemplarà amb molta de prevenció l'escola pública. Els ajuntaments són els responsables del manteniment d'aquests edificis. Seria lògic que tots els partits polítics amb preocupació per les humanitats i la qualitat de l'ensenyament es preocupassin per com es du aquest assumpte en els municipis on governen. Corren el risc que tot allò que diuen sigui entès com pur i dur bla, bla, bla.