Anem cap enrere a tota marxa. Si una associació de gent
benestant i cultivada dirimeix durant hores, com a culminació de
més d'un segle d'història, si les dones hi poden pertànyer, si a
gairebé tothom li sembla que hi ha tema prou per discutir"hi, i si
no s'ha sentit cap declaració d'algun o alguna dirigent públic
(ministre o conseller cap a baix) per recordar allò que és, a més
d'evident, primordial (l'obligació dels poders públics de fomentar
i d'exigir la no discriminació per raons de sexe, i en primer lloc
de denunciar"la), tot plegat vol dir que el passat és més a prop
que mai. El problema és ara el d'explicar"se com les dones poden
voler sumar"se a una associació tan rància (contrariant allò de
Groucho, en lloc de substituir"lo per un «mai no acceptaria de
fer"me d'un club que em discrimina»), tret que vulguin fer"se'n amb
el poder, és clar. També és cert que tothom és lliure de discutir
el que vulgui, i el que pugui, i d'embolicar"se en les discussions
antibrechtianes sobre allò que és evident. Amb aquesta velocitat de
creuer, d'aquí a mil anys el mecanisme de la corriola no tindrà
secrets per a ningú.
Tots els qui s'han acostat a aquest debat sobre la possibilitat
d'acceptar candidatures femenines al Cercle del Liceu s'han vist
encomanats de la bajanada del tema. La beneitura té això:
s'encomana, invisible, i mai no s'esvaeix sense deixar empremta,
sense mossegar un tros de la racionalitat que, curiosament sovint
s'oblida, també ha costat milers d'anys assolir, i que ningú no sap
quan deixarà d'estar amenaçada. La relació d'encomanats és prou
extensa: els qui addueixen que es tracta d'una institució privada
obliden que els drets individuals no tenen espais d'excepció, els
qui reclamen un cop d'ull sobre l'exemple d'altres institucions que
encara mantenen discriminacions semblants obliden que un absurd no
en disculpa un altre, els qui demanen un debat raonable obliden que
no hi ha raó possible en qüestionar allò que la raó mateixa
exigeix, els "i les" que han trobat la pensada de proposar com a
primeres candidatures femenines les d'algunes dones de prestigi
obliden i premien els silencis anteriors d'aquestes noves màrtirs
de fira del feminisme. I tots obliden que si l'art que els dóna nom
no els ha servit en cent cinquanta anys per fer"se amb una imatge
més ajustada de com és el món, no val gaire la pena
perllongar"lo.
Fins i tot els més purs defensors de l'ortodòxia igualitària han
caigut en la trampa. La beneitura també té això, ningú no se
n'escapoleix: proves de discutir amb algú sobre els reptes de la
parapsicologia o sobre la maldat intrínseca dels dotats de pell
fosca i aviat t'assembles al teu rival. Segurament per això ha
reeixit tants d'anys el dogma segregacionista dels amants de
l'òpera, donant lloc a un altre argument estúpid: no, si això és la
seva tradició, si això és que han fet de sempre, per què no hem
d'acceptar que practiquin ... (i aquí podeu col·locar qualsevol
costum: la segregació racial o sexual, el canibalisme, la
geomància, la guerra santa). Ben mirat, antic ho és, el costum en
qüestió: ha sobreviscut a la Declaració dels Drets de la Dona i de
la Ciutadana del 1791, a Stuart Mill i a Engels, a l'Arenal i a la
Campoamor, a l'Any Internacional de la Dona i a l'Institut Català
de la ídem, a la Constitució i a l'Instituto de la Mujer, a les
majúscules i als discursos, a les declaracions de principis i a les
successives conferències de les Nacions Unides, als anuncis a la
televisió i a les joves mestres que fan un sobreesforç per corregir
el pes de milers (milions?) d'anys d'estultícia i d'esclavatge
mental. I que ningú no exposi l'argument de la dificultat o de la
impossibilitat material: es tractava de canviar una paraula (baró
per persona) als estatuts de l'associació. Tampoc no es tractava de
capgirar l'eix de la terra.
Anem cap enrere a tot vent. Ja ho deia aquell, ja acadèmic.
Aquest país tan modern, els polítics tan avançats del qual tenen
posat l'ull en el Segle de les Llums. Ja podem mirar un poc més
lluny, un parell de segles enrere, com a mínim.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.