A la vista de l'enorme batibull organitzat per l'Ajuntament de Palma al carrer del General Riera, que, segons diuen, no és més que un tímid avançament del que ens espera, he sentit per la ràdio, reiteradament, un missatge del batle de Palma, Joan Fageda, que pretén tranquil·litzar-nos. És com si ens digués que els sacrificis en aquesta vida seran premiats en la vida eterna. Així ha estat en el passeig de Mallorca, on hem patit un parell d'anys unes obres salvatges, per ara poder fruir d'una obra cimera del kitch.
El missatge del senyor batle arriba en un castellà amb accent d'Olot. No sé si n'existeix versió catalana. Els anuncis per promocionar els nous autobusos de Palma es difongueren primer en castellà i després en un català accentuadament «nostre». Els comunicats i els anuncis de les empreses municipals solen emprar el castellà més que no el català. L'ús d'aquesta llengua, el català, semblava més o menys segur sempre que les comunicacions o els anuncis fossin emesos des de Cultura de l'Ajuntament. Però no fa massa dies que vàrem poder veure uns anuncis ben generosos, en castellà, d'una exposició que es fa al Casal Solleric. Ja sabem que l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma ni fa bandera de la llengua catalana ni és massa escrupolós en el seu acatament de la norma estatutària, però s'hi detecta una creixent deixadesa. És com si els murs de la correcció s'anassin esboldregant irreparablement.
Tota una altra cosa és el govern de les Illes Balears, on s'ha notat una actitud normalitzadora molt més convençuda que la de l'anterior govern. Observau que malgrat això no s'han detectat problemes greus, la qual cosa ens duria a la conclusió que, en aquesta matèria, els problemes es creen artificialment i molt rarament per motivacions no partidistes. La fermesa i el sentit comú de la Conselleria d'Educació i Cultura han estat els factors decisius d'aquest avanç en la normalització. No hem de presentar però un panorama idíl·lic, un paisatge de mel i sucre, ja que hi ha conselleries des de les quals no s'ajuda gens a aquesta tasca normalitzadora, ans el contrari. Encara hi ha més d'un conseller que, en fer ús del català, sembla voler satisfer les exigències puerils d'un poble immadur.
El més preocupant d'aquest conjunt de coses és que vivim en una comunitat en la qual, a trets generals, sembla que la normalització sigui assumida per uns i difícilment acatada per uns altres. I que uns siguin identificables amb l'esquerra i els altres amb la dreta (a trets generals, repetim"ho). Quan la normalització hauria de ser tasca de tots.
