A la vista de l'enorme batibull organitzat per l'Ajuntament de
Palma al carrer del General Riera, que, segons diuen, no és més que
un tímid avançament del que ens espera, he sentit per la ràdio,
reiteradament, un missatge del batle de Palma, Joan Fageda, que
pretén tranquil·litzar-nos. És com si ens digués que els sacrificis
en aquesta vida seran premiats en la vida eterna. Així ha estat en
el passeig de Mallorca, on hem patit un parell d'anys unes obres
salvatges, per ara poder fruir d'una obra cimera del kitch.
El missatge del senyor batle arriba en un castellà amb accent
d'Olot. No sé si n'existeix versió catalana. Els anuncis per
promocionar els nous autobusos de Palma es difongueren primer en
castellà i després en un català accentuadament «nostre». Els
comunicats i els anuncis de les empreses municipals solen emprar el
castellà més que no el català. L'ús d'aquesta llengua, el català,
semblava més o menys segur sempre que les comunicacions o els
anuncis fossin emesos des de Cultura de l'Ajuntament. Però no fa
massa dies que vàrem poder veure uns anuncis ben generosos, en
castellà, d'una exposició que es fa al Casal Solleric. Ja sabem que
l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma ni fa bandera de la
llengua catalana ni és massa escrupolós en el seu acatament de la
norma estatutària, però s'hi detecta una creixent deixadesa. És com
si els murs de la correcció s'anassin esboldregant
irreparablement.
Tota una altra cosa és el govern de les Illes Balears, on s'ha
notat una actitud normalitzadora molt més convençuda que la de
l'anterior govern. Observau que malgrat això no s'han detectat
problemes greus, la qual cosa ens duria a la conclusió que, en
aquesta matèria, els problemes es creen artificialment i molt
rarament per motivacions no partidistes. La fermesa i el sentit
comú de la Conselleria d'Educació i Cultura han estat els factors
decisius d'aquest avanç en la normalització. No hem de presentar
però un panorama idíl·lic, un paisatge de mel i sucre, ja que hi ha
conselleries des de les quals no s'ajuda gens a aquesta tasca
normalitzadora, ans el contrari. Encara hi ha més d'un conseller
que, en fer ús del català, sembla voler satisfer les exigències
puerils d'un poble immadur.
El més preocupant d'aquest conjunt de coses és que vivim en una
comunitat en la qual, a trets generals, sembla que la normalització
sigui assumida per uns i difícilment acatada per uns altres. I que
uns siguin identificables amb l'esquerra i els altres amb la dreta
(a trets generals, repetim"ho). Quan la normalització hauria de ser
tasca de tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.