Sostenible versus sostingut
Segons les dades que té Telefónica Móviles, del grup de Telefónica Nacional d'España i de Merimée, resulta que a les Illes Balears hi ha més d'un telèfon mòbil per habitant, la qual cosa, en principi, podria ser interpretada com un índex altament positiu respecte del grau de modernització de la societat illenca, especialment pel que fa a un dels estris tecnològics més emblemàtics de l'anomenada societat de la informació. Fet i fet, aquest índex de més del cent per cent de penetració (sic) de la telefonia mòbil, ens col·loca per davant de comunitats tan envejades i capdavanteres com Finlàndia, on s'han de conformar amb un escadusser i raquític setanta per cent; i a una distància pràcticament insalvable de la mitjana europea occidental, que no acaba d'arribar al cinquanta per cent, i on el que més se'ns acosten són els italians, però no arriben ni al seixanta-dos per cent. La bondat d'aquest índex vendria del fet que, abans del boom de la telefonia mòbil, hom gosava associar tecnologia i alfabetització, en el sentit que la implantació d'algunes tecnologies, especialment les domèstiques, requeria destreses que només una adequada alfabetització podia contribuir a proporcionar. És, per exemple, el cas simple, emblemàtic i tantes vegades esmentat, de l'automatització del sistema telefònic que el va col·locar darrera d'una barrera pràcticament insalvable per totes aquelles persones que no sabien llegir i escriure. Però avui tots els analistes, llevat dels de Telefónica, parlen només dels efectes negatius d'aquesta procacitat invasora dels telèfons mòbils: des de la pijeria atribuïda als adolescents que en fan ús de forma compulsiva, fins a les malaltisses connotacions consumistes que hom pot observar darrera segons quines pràctiques associades a l'ús de mòbils, sense oblidar les greus connotacions que té per a la salut de l'idioma "de qualsevol idioma" l'afany esquematitzador d'aquests adolescents que, en el seu intercanvi de missatges, fan servir un argot específic format a partir d'abreviatures no oficials d'un bon grapat de paraules d'ús freqüent. Per afegitó, aquest desgavell consumista ha originat nous problemes mediambientals amb els residus que generen uns terminals telefònics que venen a durar de Nadal a Sant Esteva. Per consegüent hom també ha començat a parlar de sostenibilitat en el mercat dels mòbils, una sostenibilitat que ve de la mà d'un creixement insostenible perquè pràcticament ja no queda mercat i, sobretot, perquè cada aparell nou que es ven hauria de significar que un de vell es retira la qual cosa l'hauria de dur de cap a la corresponent planta de reciclatge, si n'hi hagués. I això que avui, només avui, deixarem estar els possibles problemes de salut que poden generar les radiacions dels mòbils.
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.