Segons les dades que té Telefónica Móviles, del grup de Telefónica Nacional d'España i de Merimée, resulta que a les Illes Balears hi ha més d'un telèfon mòbil per habitant, la qual cosa, en principi, podria ser interpretada com un índex altament positiu respecte del grau de modernització de la societat illenca, especialment pel que fa a un dels estris tecnològics més emblemàtics de l'anomenada societat de la informació. Fet i fet, aquest índex de més del cent per cent de penetració (sic) de la telefonia mòbil, ens col·loca per davant de comunitats tan envejades i capdavanteres com Finlàndia, on s'han de conformar amb un escadusser i raquític setanta per cent; i a una distància pràcticament insalvable de la mitjana europea occidental, que no acaba d'arribar al cinquanta per cent, i on el que més se'ns acosten són els italians, però no arriben ni al seixanta-dos per cent. La bondat d'aquest índex vendria del fet que, abans del boom de la telefonia mòbil, hom gosava associar tecnologia i alfabetització, en el sentit que la implantació d'algunes tecnologies, especialment les domèstiques, requeria destreses que només una adequada alfabetització podia contribuir a proporcionar. És, per exemple, el cas simple, emblemàtic i tantes vegades esmentat, de l'automatització del sistema telefònic que el va col·locar darrera d'una barrera pràcticament insalvable per totes aquelles persones que no sabien llegir i escriure. Però avui tots els analistes, llevat dels de Telefónica, parlen només dels efectes negatius d'aquesta procacitat invasora dels telèfons mòbils: des de la pijeria atribuïda als adolescents que en fan ús de forma compulsiva, fins a les malaltisses connotacions consumistes que hom pot observar darrera segons quines pràctiques associades a l'ús de mòbils, sense oblidar les greus connotacions que té per a la salut de l'idioma "de qualsevol idioma" l'afany esquematitzador d'aquests adolescents que, en el seu intercanvi de missatges, fan servir un argot específic format a partir d'abreviatures no oficials d'un bon grapat de paraules d'ús freqüent. Per afegitó, aquest desgavell consumista ha originat nous problemes mediambientals amb els residus que generen uns terminals telefònics que venen a durar de Nadal a Sant Esteva. Per consegüent hom també ha començat a parlar de sostenibilitat en el mercat dels mòbils, una sostenibilitat que ve de la mà d'un creixement insostenible perquè pràcticament ja no queda mercat i, sobretot, perquè cada aparell nou que es ven hauria de significar que un de vell es retira la qual cosa l'hauria de dur de cap a la corresponent planta de reciclatge, si n'hi hagués. I això que avui, només avui, deixarem estar els possibles problemes de salut que poden generar les radiacions dels mòbils.
On sembla, però, que la batalla entre sostingut i sostenible està definitivament decantada cap a la primera opció, és en el món de la construcció, on les dades apunten que tornem a estar en els nivells dels anys setanta i, el que encara és més preocupant, on resulta que devers el deu per cent d'habitatges que es construeixen a l'any, uns mil cinc-cents, es fan com a inversions de futur i no per cobrir necessitats immediates d'allotjament. Dit altrament, al bell mig de l'esclat de la societat de la informació i del coneixement, una revolució promoguda per la Unió Europea amb l'objectiu de propiciar formes d'activitat econòmica basades en la informació i el coneixement i que no requereixin consum de territori, la inversió de futur per excel·lència de les Illes Balears continua reposant literalment sobre pilars i blocs de ciment, la qual cosa xoca frontalment amb un dels objectius de la iniciativa eEurope i que pretén crear a Europa una cultura i un esperit empresarials emprenedors i oberts a la cultura digital. Amb aquestes, i d'altres, dades en la mà, i despit del grau de penetració dels mòbils, hi ha pocs dubtes sobre el ressò que ha tengut i té per a aquestes contrades nostres les iniciatives associades amb la societat de la informació i del coneixement, àdhuc les més elementals. Així que ja ho saben, els inversors de les Illes Balears, de moment, segueixen apostant per un futur sostingut encara que insostenible i que, si hem de fer cas del diaris, ja fa setmanes que va començar a passar per ull. Malauradament aquesta darrera afirmació, com ja en tenen sobrada constància, no es correspon amb cap llicència poètica ni cap metàfora.
