Aznar, al costat de Fraga

El viatge al centre reformista de José María Aznar ha fet una pausa. No és tan sols que condecori Melitón Manzanas o que aprovi una Llei d'estrangeria a què s'oposa fins i tot l'Església catòlica. Ha estat incapaç de renovar el PP gallec i ara posa l'exministre de Franco, Manuel Fraga, com a model de governants. Molts dels electors que li atorgaren la majoria absoluta deuen estar a hores d'ara desconcertats. El dirigent moderat de la legislatura 1996-2000 s'ha convertit en un extremista que copeja els nacionalismes, fins i tot els moderats, i acusa el PSOE de pactar amb els enemics de la pàtria. Primer s'estableix l'equació nacionalisme=terrorisme. A continuació, homologa l'esquerra nacionalista amb Euskal Herritarrok. Finalment, intenta desautoritzar alternatives de coalició entre les esmentades organitzacions i els socialistes. Els gallecs estan escoltant el mateix discurs que els mallorquins escoltaren el 1999. La lliçó per al PP hauria d'haver estat que no convé mai quedar sense cap amic ni ficar tothom dins el mateix sac. Però Aznar insisteix en la mateixa estratègia que conduí els conservadors de les Balears a l'oposició. Les eleccions gallegues seran el primer test per al PP després de les eleccions. No se'n podran fer extrapolacions, perquè el centre-dreta governa aquesta comunitat autònoma des de sempre i l'alternança seria, fins i tot, lògica. De tota manera, serà interessant conèixer els resultats d'extrapolar una estratègia que aquí va fracassar.