Hem vist publicada la fotografia d'Alfredo Mayorga, president del Consell Escolar de l'Estat, flanquejat a l'esquerra pel batle de Palma, Joan Fageda, i a la dreta, pel regidor d'Educació, Jordi Llabrés. El senyor Mayorga criticà que «la inspecció s'està fixant més en les funcions que desenvolupa (?) que no en el seu objectiu: garantir l'educació a tots els espanyols i la seva qualitat». Els dos edils posaven cara de satisfacció, d'estar plenament d'acord amb el president del Consell Escolar de l'Estat. Qui podria estar en contra de garantir el dret a una educació de qualitat a tots els espanyols? Però, a Palma, no tothom deu ser espanyol. Al col·legi Joan Miró, del polígon de Llevant, per exemple, no n'hi deu haver cap. Des d'abans de les festes de Nadal sense una paret que va caure; si el diligentíssim consistori no ho ha arreglat, deu ser per això. No, m'equivoc. Segurament el consistori considera que el fet que una escola no tengui parets compleix una important funció educativa. Estudiar amb risc deu endurir el caràcter. I si, a més, els nins que hi van tenen moltes de probabilitats d'acabar sent obrers de la construcció, aquesta formació és fonamental. Llàstima que els pares i les mares de la barriada no ho vulguin entendre! L'escola ha d'inculcar uns valors i uns hàbits que siguin útils a l'alumne quan arribi a la vida adulta. No pot mostrar un món irreal. Per tant, també és del tot coherent que José María Rodríguez no vulgui retornar al col·legi públic Es Pont de Son Gotleu l'espai que li reservava el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) i ara «okupa» una plaça afanalada que no vol ningú. De la mateixa manera que tot nin ha d'arribar a saber que els Reis d'Orient no existeixen, també ha de comprendre que els plans generals no serveixen per a res. S'aproven i després l'Ajuntament fa allò que vol. Si ara el tinent de batle de Manteniment i Infraestructures rectificàs, com es desprèn que hauria de fer de l'informe del secretari de l'Ajuntament, només aconseguiria que els nins es formassin falses expectatives sobre allò que els reserva la vida. Seria il·lògic que el consistori no esbucàs les casetes dels parcel·listes il·legals i, en canvi, s'obligàs a ell mateix a complir la normativa. L'incompliment de la planificació urbanística no ha de distingir entre administradors i administrats. José María Rodríguez donarà aquesta lliçó als mestres, als pares i les mares i, sobretot, als alumnes.
Estic segur que, a poc a poc, anirem coneixent més exemples d'aquesta campanya educativa municipal, tan sols qüestionada per progenitorets i pseudopedagogs. Pot ser que, fins i tot, els opositors curts de mires s'organitzin de debò i arruixin de bon de veres. Però, des d'aquí volem brindar el nostre suport incondicional a José María Rodríguez. Continuarem explicant el sentit ocult de tanta obra de caritat.
