Guillem Frontera

Expos

Guillem Frontera03/02/01 0:00

Un repàs de la «cartellera» d'exposicions a Palma ofereix una foto fixa d'una alçada estimulant. Un parell d'exemples: el toro a la Mediterrània, al Centre de Cultura de sa Nostra, és una d'aquestes exposicions darrere les quals hi ha els coneixements, la sensibilitat i la capacitat organitzativa que són atributs d'una comunitat o d'un grup culturalment desenvolupat. És en aquests casos quan es posa de relleu que hi ha persones en el país capacitades per imprimir moviment i caràcter a entitats que, pel seu volum i pel gruix de la seva tradició, semblen inamovibles. L'exposició ve acompanyada d'un catàleg que recull tot allò que pot quedar en el paper. Un bon catàleg multiplica la vida útil d'una exposició. Un catàleg deficient només és una manera de tirar els doblers al femer. I encara és més llastimós quan hom recorda que el catàleg ben fet ja està inventat fa estona. Qui no recorda, per exemple, el de l'exposició Bernareggi, també a sa Nostra, a càrrec de José María Pardo, o el de la Història del Turisme a la Caixa?

El Solleric, per la seva banda, deixa les parets a una sèrie de Picasso, cedida per Bancaixa "o Bancaja?", que honora una ciutat. I ofereix una selecció dels millors quadres "a judici del jurat" que aspiraven al premi Ciutat de Palma. Seria inoportú plantejar en aquest moment qüestions estructurals dels mateixos premis, de forma que, mentre, s'ha d'aprofitar la mostra per guaitar a un dels múltiples panorames que ofereixen les arts gràfiques al nostre país.

Darrers dies per visitar al Gran Hotel, de la Caixa, l'exposició d'obres en les quals es cristal·litza la fascinació de l'art per les màquines, que ha donat origen a obres d'entusiasme o temença desaforats: la profecia exultant o el pànic paroxístic davant allò que és nou i que pressentim destinat a canviar d'arrel les nostres vides.

Permeteu-me aconsellar-vos de visitar l'exposició de la fundació Juan March, al carrer de Sant Miquel: no tendreu massa més oportunitats d'immergir-vos en el món d'un dels més grans artistes russos, Alexandr Ródxenco, en qui veureu l'origen de molts de camins que altres han seguit després.

I, a la Casa de Cultura, Santi Camps.
Tot plegat "i més" deixa clar que hi ha qui té maneres de fer les coses ben fetes. I que es fan malament quan hi fiquen mà els manotes o els simplement estúpids, com s'ha vist.