Inèrcies

No hi veig, no hi sent, no en xerr; les tres mones sàvies afronten així la crisi "quina crisi?" que ens fa ombra des que es va superar la darrera. El boom econòmic, la borsa "desordeni-la, es transforma en «brosa», fems sonoritzat" eufòrica i euforitzant, Terra és encara per terra, i l'especulació constructora, immoral i il·legal però especialment aguda a les Balears, han passat de ser el primer tema de conversa i esperó per a l'onanisme a no existir, no fiquem dits a les ferides. Ja no hi ha borsa en les converses, tampoc ningú no té hipoteques per pagar estudis-zulo "comprats «com a inversió» perquè tenien «moltes possibilitats» i «encant»" a preus d'illa verge amb cocoters i uqueleles, i tot es tapa a costa de viatges a les antípodes a veure cocoters i uqueleles, menjar en llocs de moda, conduir bons vehicles i exhibir-se com indiots en zel. Tot va massa bé per les mones sàvies, el Gran Mecanisme es remena, no és mort encara. Les tres saben que són els espasmes previs. Encara n'hi haurà qualcun que interpretarà el moviment final de la pata com un símptoma de revitalització, i això, com no, crearà una inèrcia de tres hores en què semblarà que el Monstre encara és viu. L'economia ja és això: cicles, pèndols, retorns, boomerang. Els bancs es freguen les mans. No hi ha poques famílies amb tres hipoteques, que quan férem el cim ningú no volia sentir que hi hauria una caiguda. Tot ha començat a recular; quan ens n'adonem ja serem bastant avall, i ni tan sols ens consolarà que algun dia d'algun any tornarem a ser en el remuntador.