Abans de començar a parlar de Cultura ens hem de posar d'acord
en el fet de definir què és cultura, ja que el component
antropològic i social resulta molt important, ja que no és el
mateix cultura per a un nepalí que per a un habitant de Botswana.
Podem tenir com a punt de sortida que cultura és un concepte, una
construcció intel·lectual utilitzada per descriure i explicar un
conjunt complex d'artefactes, emocions, idees i comportaments
humans. Dins aquest conjunt complex, i des del punt de vista
antropològic hem de veure que l'inici de tot està en la capacitat
d'elecció, i a pesar que paregui una certa bogeria aquesta pot ser
motivada per l'enveja social i l'empatia, no només pels motius
egoistes de l'individu. Quan s'han invocat els trets demogràfics i
materials de l'entorn per justificar diverses pràctiques culturals
en matèria econòmica no ha funcionat i es mostra que les
construccions en l'economia i en la política són coherents a l'hora
d'explicar els resultats socials. L'experiència demostra que les
nostres creences afecten les nostres eleccions i aquestes són
definitives, la suma de les eleccions individuals, per conformar
una experiència col·lectiva.
Cada època té els seus trets diferencials i el creixement ràpid
i sostingut de les rendes és sense cap dubte un segell de l'era
moderna, aquest creixement duu aparellat un moviment dels agents
econòmics, que han emprat certs sectors de la producció cultural, i
és el moviment de la globalització. Fa molt de temps hauria estat
possible imaginar cultures separades unes de les altres amb espai
per respirar i créixer separades les unes de les altres,
desenvolupar"se separadament, avui dia, es fa difícil que es doni
aquesta situació a causa de les noves tecnologies tant de la
comunicació de les mercaderies i persones com de la velocitat de la
informació. Si els factors econòmics han caminat cap a la
globalització en termes culturals, anem cap a un sistema de
mestissatge unificador. Cap cultura és per si una entitat hermètica
i tancada a les influències d'altres cultures i alhora influeix en
altres per conformar el tret identitari d'un poble.
Comprendre la diferència entre societats desenvolupades i
societats per desenvolupar ens donarà la diferència entre productes
de consum cultural i demanda cultural que fan les mateixes
societats, a pesar que paregui un disbarat, el consum de productes
televisius serà més alt en societats poc desenvolupades
econòmicament ja que duen aparellades un menor desenvolupament
cultural, que en societats avançades on les ofertes són mes
variades i on la capacitat d'elecció produïda per un nivell de vida
alt es veu engrandit.
La cultura com a tal en els països industrialitzats s'ha
convertit molts de cops en una indústria més i on entren en
conflicte el mercader i el productor de la cultura. Cal fer doncs
diverses precisions: l'artista com a creador ha de ser considerat
una peça clau de l'engranatge productiu i ha de tenir una
participació dins els beneficis industrials que produeixi la seva
creació. És per això que hem d'agombolar els drets d'autor a les
noves tecnologies i sobretot al món de la cibernètica i al
ciberespai. Internet i les xarxes virtuals han servit com a vehicle
de comunicació però, i quan encara no estan garantits els més
simples drets d'autors a tots els països, el món virtual es pot
convertir en un paradís per als pirates culturals. Els moviments de
capitals entre països a causa dels fluxos produïts per l'intercanvi
cultural, traduccions, drets d'autor, la indústria sonogràfica, el
món audiovisual, s'han convertit en una font d'ingressos per a
molts de països ja que el nivell de consum d'aquests productes és
en els territoris desenvolupats cada cop major. És feina nostra,
com a agents culturals, donar"los cada cop un contingut més de
qualitat al qual s'arribarà des del camí de l'educació i la
perseverança.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.