Diàleg i pistoles

És evident la influència dels qui configuren l'opinió pública amb articles d'opinió, polítiques de despatx, xerrameca a les tertúlies, debats audiovisuals, etc. Ara, ningú que no vulgui ser considerat retrògrad o, si més no, procliu a la involució franquista, no deixarà de propugnar, encara que ignori els motius del seu parer, el diàleg amb ETA. Cal dir, però, que el diàleg que propugna el vertader progressisme no és un diàleg amb la banda terrorista, sinó amb aquells partits que, com a fonament irrenunciable, tenen el respecte a la vida i, per tant, pacten contra la mort. Quin diàleg hi pot haver amb aquells que només propugnen, com a feixistes redivius que són, la «dialèctica de les pistoles»?