Amb Gemma Nierga

Descobresc, absolutament estupefacta, la lectura insidiosa i manipuladora que un diari, dels anomenats nacionals, ha fet de les paraules de tancament que va pronunciar la periodista Gemma Nierga en acabar la manifestació de rebuig a ETA, que tingué lloc a Barcelona dijous.

Em deman com és possible que un titular aclaparador com és que un milió de persones omplin els carrers de Barcelona per dir No a ETA i, sobretot, per demanar als polítics que dialoguin, pugui ser, intencionadament, ofegat per veus expertes a mantenir viva la teoria de la conspiració felipista.

La de dijous va ser una manifestació en la qual els protagonistes varen ser la pau, la concòrdia, la tolerància i, especialment, els ciutadans i les ciutadanes que, de manera modèlica, expressaren, ben clarament, quin era el seu missatge.

Gemma Nierga va ser l'encarregada de llegir el manifest. Supòs que per ella no va ser fàcil mantenir"se al marge, ni tenia per què, del sentiment que marcà aquest esdeveniment. Però jo no vull parlar ara del sentiment altament emotiu que es respirava a la manifestació, no vull parlar del dolor i la consternació que causà l'assassinat de Lluch.

Vull parlar del dret dels professionals de la informació de mostrar els seus sentiments i els seus pensaments sempre que no estiguin realitzant la seva feina. Els periodistes som, per damunt de tot, ciutadans amb els mateixos drets d'expressar"nos lliurement. Persones que complim una funció social i que feim possible el dret dels altres de ser informats. I que ningú no em véngui ara amb retrets del tipus que els periodistes han de mantenir la independència, l'objectivitat... Independència; de qui i de què? I l'objectivitat vos puc assegurar que no té res a veure amb l'actitud que va tenir Nierga. Un és o no objectiu en funció de com realitza la seva feina i en funció de la mesura en què compleix amb el codi deontològic de la professió.

Tant de bo, en moments així, hi hagués més veus com les de Nierga capaces de parlar tan clar i exigir als nostres polítics allò que estan obligats a fer.