Vint-i-cinc anys i les quatre «R»

TW
0

Han transcorregut vint-i-cinc anys des de la mort del dictador Francisco Franco. No és la nostra intenció fer aquí una disquisició per saber si són molts anys o pocs, perquè això depèn de la perspectiva des de la qual es miri. Vint-i-cinc anys per un tango no són res, però per qui espera alguna cosa és molt, pels qui esperen un canvi és una eternitat.

Vint-i-cinc anys són aproximadament 9130 dies. Vint-i-cinc anys han estat suficients per treure de la circulació tots els 600. I la majoria de R-4!

Vint-i-cinc anys no sabem si són molts o pocs, però són més que suficients per esborrar moltes de les petjades d'un règim ilegítim i totalitari que avui encara resten.

Vint-i-cinc anys de la mort, al llit, de Franco i encara passejar per les nostres ciutats i pobles (alguns més que altres) pot esdevenir una passejada per un museu de l'horror. A Palma, per exemple, et trobes amb una creu dedicada als caídos, noms de carrers dedicats a falangistes, un monument amb tota la simbologia i parafernàlia dels feixistes espanyols emmig de sa Feixina i, per postres, a la direcció «provincial» de Correus no se li acut millor idea que quan restaura la façana del seu edifici central, en comptes d'aprofitar-ho per eliminar l'escut franquista amb l'àguila imperial inclosa, aprofita l'ocasió per restaurar-lo (!).

I encara n'hi ha més. A Son Servera un regidor del PP diu que, com que no n'ha viscuda cap, no sap si una dictadura és bona o dolenta, i ho diu mentre arreplega signatures contra el canvi de noms feixistes d'alguns carrers del poble. I a Palma, els seus correligionaris, que governen l'ajuntament, es neguen a canviar el nom a la plaça del Generalísimo. Mentre a algunes esglésies encara roman gravat el nom del seu cosí ideològic.

Però tot això no és el pitjor.
Vint-i-cinc anys després de la mort d'un dels personatges històrics que amb més sanya perseguí la llengua catalana, aquesta encara no es pot fer servir amb normalitat als jutjats, ni a altres instàncies oficials.

Vint-i-cinc anys després del responsable de la mort d'un milió de persones, a l'estat espanyol perviu la tortura, i no ho dic jo, ho diu Amnistia Internacional al seu informe de l'any 2000. I en Fèlix Pons m'ho va negar públicament fa un parell d'anys a un seminari Blanquerna celebrat a Lluc.

En fi, potser en aquell procés anomenat Transició hi va haver massa renúncies, poca depuració o gens, i no va ser tan modèlic com ens volen fer creure ara i alguns serbis es pensen. Una transició en la qual es va produir l'efecte de les quatre «R», és a dir, que de la somiada i planificada Ruptura es passà a la Reforma, i d'aquesta alguns pretenen anar cap a la Relectura, encara que tot plegat soni bastant a Renúncia. Les quatre «R» que resumeixen aquests vint-i-cinc anys d'estabilitat narcotitzant i envellutada pagada a preu de renúncia. Res, que dilluns a la mani, a les vuit del vespre a la plaça Major de Palma.