Han transcorregut vint-i-cinc anys des de la mort del dictador
Francisco Franco. No és la nostra intenció fer aquí una disquisició
per saber si són molts anys o pocs, perquè això depèn de la
perspectiva des de la qual es miri. Vint-i-cinc anys per un tango
no són res, però per qui espera alguna cosa és molt, pels qui
esperen un canvi és una eternitat.
Vint-i-cinc anys són aproximadament 9130 dies. Vint-i-cinc anys
han estat suficients per treure de la circulació tots els 600. I la
majoria de R-4!
Vint-i-cinc anys no sabem si són molts o pocs, però són més que
suficients per esborrar moltes de les petjades d'un règim ilegítim
i totalitari que avui encara resten.
Vint-i-cinc anys de la mort, al llit, de Franco i encara
passejar per les nostres ciutats i pobles (alguns més que altres)
pot esdevenir una passejada per un museu de l'horror. A Palma, per
exemple, et trobes amb una creu dedicada als caídos, noms de
carrers dedicats a falangistes, un monument amb tota la simbologia
i parafernàlia dels feixistes espanyols emmig de sa Feixina i, per
postres, a la direcció «provincial» de Correus no se li acut millor
idea que quan restaura la façana del seu edifici central, en
comptes d'aprofitar-ho per eliminar l'escut franquista amb l'àguila
imperial inclosa, aprofita l'ocasió per restaurar-lo (!).
I encara n'hi ha més. A Son Servera un regidor del PP diu que,
com que no n'ha viscuda cap, no sap si una dictadura és bona o
dolenta, i ho diu mentre arreplega signatures contra el canvi de
noms feixistes d'alguns carrers del poble. I a Palma, els seus
correligionaris, que governen l'ajuntament, es neguen a canviar el
nom a la plaça del Generalísimo. Mentre a algunes esglésies encara
roman gravat el nom del seu cosí ideològic.
Però tot això no és el pitjor.
Vint-i-cinc anys després de la mort d'un dels personatges històrics
que amb més sanya perseguí la llengua catalana, aquesta encara no
es pot fer servir amb normalitat als jutjats, ni a altres
instàncies oficials.
Vint-i-cinc anys després del responsable de la mort d'un milió
de persones, a l'estat espanyol perviu la tortura, i no ho dic jo,
ho diu Amnistia Internacional al seu informe de l'any 2000. I en
Fèlix Pons m'ho va negar públicament fa un parell d'anys a un
seminari Blanquerna celebrat a Lluc.
En fi, potser en aquell procés anomenat Transició hi va haver
massa renúncies, poca depuració o gens, i no va ser tan modèlic com
ens volen fer creure ara i alguns serbis es pensen. Una transició
en la qual es va produir l'efecte de les quatre «R», és a dir, que
de la somiada i planificada Ruptura es passà a la Reforma, i
d'aquesta alguns pretenen anar cap a la Relectura, encara que tot
plegat soni bastant a Renúncia. Les quatre «R» que resumeixen
aquests vint-i-cinc anys d'estabilitat narcotitzant i envellutada
pagada a preu de renúncia. Res, que dilluns a la mani, a les vuit
del vespre a la plaça Major de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.