Tots som iguals, però alguns una mica més que els altres. Aquest principi afecta també els alts càrrecs de l'Administració. Mentre no siguis ministre o president del Parlament, ets obligat a tenir cura que les teves expressions siguin políticament correctes. No volem dir que, quan passeges una cartera ministerial, les notes de rudesa viril o l'excessiu col·loquialisme no siguin reprensibles. Però tot pot quedar arreglat amb una explicació. Arias Cañete s'ha fet cèlebre per encetar una campanya divulgadora sobre les relacions entre la manca d'aigua en determinades zones de la Península, les solucions a aquest problema i els genitals masculins. Rodrigo Rato ha sortit en defensa seva: «Arias Cañete s'ha equivocat i ha demanat disculpes, però hi ha persones que el volen linxar». Entre una i altra cosa, el delegat del Ministeri de Defensa a Girona degué pensar que, al cap i la fi, allò que importa és parlar clar i que, si un incorre en excessos verbals, amb una estiradeta d'orelles de penitència en quedes absolt. Així que, per fer comprendre que a l'Exèrcit no hi ha masclisme, diu que, si moltes de dones hi fracassen, és perquè no fan ni una punyetera flexió. Enraonat així, resulta evident que no hi existeixen discriminacions, sinó criteris justs que s'apliquen universalment. Ningú no podrà negar al delegat la mateixa abnegació pedagògica que al ministre d'Agricultura. En això són iguals. Però Federico Trillo, el seu ministre, li ha hagut de recordar que, com prescriu la poètica aristotèlica, a cada esgraó d'una jerarquia li corresponen uns determinats usos del llenguatge. El senyor de Girona ha estat cessat. I és que la classe tropa no comprèn aquestes fineses. «Manda huevos», deu haver cridat Federico Trillo mentre el destituïa.