La Conselleria d'Energia i Innovació del Govern de les Illes
Balears ha aprovat un Pla Director Sectorial Energètic que es troba
actualment a informació pública. Aquest instrument arriba en un
moment poc favorable a la planificació feta des dels poders
públics. El marc normatiu de la Unió Europea cada vegada posa més
límits a la planificació d'un mercat que, com tot, ha d'estar cada
cop més liberalitzat. En la mateixa línia, la llei estatal del
sector elèctric estableix que la planificació elèctrica només té
caràcter indicatiu.
Així i tot, un pla energètic és un instrument útil i un bon
indicatiu de per on vol anar un govern en la matèria. En aquest
sentit, aquest Pla significa, des del punt de vista de
l'ecologisme, perdre l'oportunitat de dissenyar una actuació
energètica adreçada a la sostenibilitat. El Pla està fet des de la
previsió de la continuació d'un ritme molt alt de creixement del
consum energètic. En els darrers anys, el creixement econòmic ràpid
i els preus del combustible han provocat uns augments del consum
energètic espectaculars, molt superiors al propi creixement
econòmic: cada vegada necessitam més energia per a un determinat
nivell de riquesa. Redactar un Pla Energètic que contempli un
augment del 50% de la capacitat de producció elèctrica (tal com fa
el Pla) suposa, per part del govern, acceptar que les tendències
del passat segueixin condicionant el futur.
Això és, d'una banda, poc realista, perquè el ritme de
creixement econòmic s'alentirà i perquè la pujada de preus del
petroli pot ser l'inici d'un encariment progressiu i no
circumstancial. D'altra banda, és poc ambiciós des del punt de
vista polític de qui vol fer del respecte al medi ambient un
aspecte central de la seva actuació: suposa renunciar a fer una
política que estabilitzi la demanda elèctrica. Hem triat el de
sempre: satisfer una demanda que tendeix al creixement
il·limitat.
Vist així, hem de relativitzar el valor ambiental de la
introducció del gas natural, que és l'element central del Pla.
L'ecologisme ha defensat el gas natural, menys contaminant que el
carbó, com a energia de transició cap a l'era de les energies
netes. Aquesta no és la filosofia del nostre govern, que ha optat
per introduir el gas «a més» del carbó, i no «en lloc» del carbó.
Les emissions de diòxid de carbó no es veuran reduïdes: a les
actuals, procedents del carbó, s'hi afegiran unes de noves,
procedents del gas natural. El Pla, a més a més, opta per
concentrar les turbines de gas, de manera que es desaprofita el seu
potencial per a la producció descentralitzada.
El gas natural només pot ser una vertadera energia de transició
si la seva introducció va acompanyada del foment d'allò que
realment va construint el món capaç de prescindir dels combustibles
fòssils, els primers responsables del canvi climàtic que ja es va
instal·lant entre nosaltres. També en això el Pla es queda curt:
els objectius d'estalvi, d'eficiència energètica i d'introducció
d'energies renovables són insuficients. Molt especialment, el Pla
Energètic ha estat poc ambiciós pel que fa a l'energia solar
fotovoltaica. Els 7 MW previstos per als 2015 equivalen a 3.500
instal·lacions domèstiques mitjanes (2 KW), és a dir, a poc més de
dues"centes instal·lacions domèstiques per any, un objectiu que no
demostra un compromís ferm amb un futur d'energia neta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.