La truita

16/11/00 0:00

Les ministres del Govern central, sobretot la d'Educació, tenen tota una tasca per fer: aportar a l'executiu algun argument digerible per aquella part de la població que no considera els genitals masculins com l'argument definitiu per fer les coses. És una llàstima que el decret d'Humanitats no es pugui aplicar amb efectes retroactius, perquè un bon destinatari d'algunes ensenyances que l'esmentat decret vol fer arribar als alumnes d'ESO seria el ministre don Miguel Arias Cañete. Però allò que té aquest senyor de groller, de cutre i d'impresentable, també ho té d'aclaridor.

Al ministre d'Agricultura li hem d'agrair que hagi posat un parell de coses en clar. D'una banda, i en termes generals, ens ha fet saber com se les gasta aquest govern, quina és la filosofia política d'Aznar. També sabem gràcies a ell quines són les veritables raons, les raons de pes, les raons ovalades que s'amaguen darrere les temptatives de Matas per simular un tarannà dialogant. Les paraules del ministre ens informen, igualment, de les estratègies de càstig contra comunitats on el PP ha perdut el govern. Per a qui no ho tengués clar amb anterioritat a les declaracions del ministre, ara ja no hi ha dubtes. Ja sabem amb qui ens jugam el present. El ministre addueix que es tractava d'una conversa privada. És que en converses privades diu mentides? No ho podem creure. Per tant, no s'hauria de parapetar darrere aquesta excusa. Hauria de donar la cara com el que és, tot un home com els d'abans, un macho hispánico, i no amagar"se com deu creure que s'amagaria una dona.

I què hi diu, a tot això, el nostre ministre Jaume Matas? Per què deu voler imposar el seu Pla: per cojones, per huevos, per collons o per ous? Com a defensor ardent dels modismes propis, potser s'estimi més fer"ho tot per dallonses, que és més fi. Sigui com sigui, aquest govern vol fer una truita, i ja se sap que, per fer"la, és preceptiu rompre ous. I els ous, com els ases, són un tema d'Agricultura i Medi Ambient.

Ara que ja no tenim cap dubte sobre el peu que calcen, no ens queda més sortida que posar"nos bé amb Déu, si l'Opus no ens hi barra l'accés.