GSE, 112

TW
0

No és el mateix despenjar un telèfon que despenjar un telèfon, que hi ha telèfons i telèfons. Si és que encara existeix, el telèfon vermell de la guerra freda deu estar en stand by, esperant el futur interlocutor. Ja no serà un aparell d'aquells grossots amb marcador de roda "rititic,rititic,tic" com el d'Stanley Kubrick; probablement, si és que amb la caiguda del mur no han donat la línia de baixa temporal "no paguis les quotes però sí els minuts d'ús (ha pagat mai quotes, el telèfon vermell?)", serà de darrera generació. Tecnologia wap i missatges curts "«confirm intrvncio NATO Blkns»; «Exigim desbloq Qba»", però aquest no és el tema; ja ens ho farem, amb qui surti de Florida.

El telèfon sensible ara i aquí no és vermell, ni tan sols és un telèfon. És un auricular i un micròfon "tipus Madonna i Spice Girls", connectat a un sistema informàtic. Sistema Integral de Gestió d'Emergències, SIGE, li diuen. 112, per entendre'ns. Els operadors i les operadores estan en peu de guerra perquè se'ls reconegui que no és el mateix despenjar una telefonada a l'112, amb tot el que pot comportar, que rebre sol·licituds d'informació sobre com fer la recàrrega d'un mòbil. I és així com els tracta l'empresa que gestiona el servei a Balears, GSE, participada, com no, per Telefònica a través d'una espècie de filial, Atento España "segur que tot això no és del tot exacte, com passa sempre amb les qüestions d'enginyeria empresarial, però s'hi aproxima. GSE tracta els operadors del servei d'emergències del Govern com si el que han de comunicar els usuaris no fos un incendi o un atracament. Els preparen per fer bé la feina, però el tracte que reben "condicions laborals, horaris" no és el d'una persona que pot estar manejant informació sobre un avís de bomba o un accident múltiple amb ferits i atrapats en qualsevol moment. Quan hi intervendrà Interior?