A qui se li ha ocorregut que hi pot haver un dret a adoptar? Els drets defensen els interessos del subjecte del dret, en aquest cas dels adoptants. I aquests interessos no mereixen ser tenguts en compte pel legislador. En aquest assumpte, l'únic que està protegit per drets és el nin a adoptar.

L'origen de l'adopció és un problema: la situació d'un nin desvalgut, orfe, abandonat, sense empara. Per tant, parlar d'un dret a l'adopció és com parlar d'un dret a cuidar malalts o a alimentar famolencs.

És estrany que aquests drets no es reclamin i es reclami, en canvi, el dret a adoptar. En l'adopció, cap adoptant no té dret a res. Ni homosexuals ni heterosexuals. Allò que s'intenta per mitjà de l'adopció és reconstruir el nucli familiar on un nin hauria d'haver nascut. A partir d'aquí les solucions poden ser més o menys perfectes, però, sempre són solucions per a un problema que no hauria d'haver ocorregut. No un dret.