L'arxipèlag de Cabrera és un conjunt de 18 illes situat al sud de Mallorca. Cabrera té 3 característiques principals per destacar: una és els canvis geològics que es produeixen al llarg de milions d'anys. La segona característica és la biològica i ecològica, com també els seus ecosistemes. I en darrer lloc, les civilitzacions que sorgiren a l'illa al llarg de la seva història.
Respecte dels canvis geològics, cal destacar que fa uns 200 milions d'anys l'actual Cabrera era al fons marí del mar de Tethys (nom que rebia abans el mar Mediterrani), per això hi podem trobar una gran quantitat de fòssils marins. Més tard, fa uns 35 milions d'anys, el moviment de les plaques europea i africana provocà un aixecament de roques, entre elles Mallorca, les Pitiüses i Cabrera. El que era un cim d'una enorme muntanya, fa uns 4 milions d'anys pel seguiment de les plaques, s'acabà de trencar, per tant ara fa uns 12.000 anys Cabrera se separà definitivament de Mallorca.
De la biologia i l'ecologia de Cabrera cal dir que té dos ecosistemes importants. Un és el terrestre, on les cadenes alimentàries són molt senzilles i la vegetació consta de garriga, matolls, etc.; i en zones més àrides, estopes i romaní. I el marí, on es pot dir que hi ha dues zones, la part més elevada a la superfície (amb gran quantitat d'oxigen) i la més profunda (amb moltes algues verdes enriquides amb clorofil·les). En la vida marina del litoral hi ha gran diversitat d'algues, plantes, fins i tot peixos com el gobi. Les plantes que predominen són: l'eufòrbia (Euphoribia dendroides), que és un arbust de fins a 2 metres d'alçada; l'scabiosa cretica, d'uns 25 cm.; i l'estepa Joana (Hypericum baleriacum), que pot arribar a fer un metre. Aquestes dues darreres es troben principalment en zones rocalloses.
Pel que fa als animals, en aquesta illa es poden trobar aus marines, com per exemple: noneta comuna, baldritja balear, baldritja cendrosa, cormorà emplomallat, gavina d'argent, gavina d'Audouin..., de les quals algunes d'aquestes espècies estan en perill d'extinció. O aus rapaçes com per exemple: l'àguila pescadora, el falcó d'Eleonor, el falcó comú, el xoriguer vulgar... Encara que totes aquestes espècies es troben molt sovint, l'animal que es pot veure pertot arreu de Cabrera és la sargantana balear (Podracis lilfordi). És una sargantana generalment de color obscur, encara que n'hi ha 10 subespècies a l'arxipèlag. La sargantana, a Mallorca i a Menorca, desaparagué quan arribaren els primers pobladors.
La darrera característica, com s'ha citat anteriorment, és la civilització, és a dir, la història de Cabrera. La resta històrica millor conservada de Cabrera és el seu castell, que probablement fou construït a finals del segle XIV com a defensa davant els pirates. Els àrabs ocuparen l'arxipèlag l'any 902, però més tard, l'any 1229, quan el rei Jaume I conquistà les Balears, donà l'illa a Tarragona. També cal recordar que a la Primera Guerra Mundial fou expropiada per l'exèrcit. Entre els anys 1973 i 1986 va ser emprada com a camp de tir.
El dia 29 d'abril de 1991, l'Estat aprovà la proposta que el Parlament de les Illes Balears havia posat en marxa per fer de Cabrera un parc nacional marítim terrestre. Gràcies a això, Cabrera pot rebre la visita de turistes que volen conèixer aquesta illa. En aquests darrers anys s'hi ha pogut notar un increment de visitants, tant a nivell turístic, escolar o particular. També hi ha excursions que surten des de la Colònia de Sant Jordi al matí. Es fa una visita a tota l'illa, a les seves coves (on els visitants es poden refrescar) i moltes altres coses que tindran la seva fi a l'illa de Mallorca a l'horabaixa.
A l'illa s'ha de tenir cura amb les plantes i amb els animals. No s'hi han de deixar escombraries. S'ha de ser tan silenciós com sigui possible per no molestar els éssers que hi habiten i, sobretot, conservar tot el que es pot trobar perquè la gent que hi vagi posteriorment pugui trobar l'illa en perfectes condicions, tal com es conserva des de fa molts d'anys.
