Els francesos decidiren suprimir l'obligació de posar-los. La mesura degué tenir efectes escolars, però la gent que es guanya la vida escrivint "o que per guanyar-se la vida ha d'escriure de manera freqüent" féu cas omís de l'acadèmica llicència. La qual cosa ens hauria de fer reflexionar. Aquí, a l'Estat espanyol, quan no sabem de què ens de plànyer, encarregam un estudi sobre l'ortografia a l'ESO i ens estremim amb els resultats. Déu meu! Dos de cada tres alumnes cometen faltes d'accentuació, especialment amb els diacrítics. Ara bé, ningú no es preocupa de destacar que fa cinquanta anys, les errades més habituals eren exactament les mateixes que avui dia, no fos cosa que haguéssim de refer les nostres hipòtesis sobre la degradació del sistema educatiu. En canvi, les referències a la reducció de la taxa d'analfabetisme durant el mateix període no tenen cap mena d'importància. L'educació s'ha de reformar perquè empitjora. Amb raonaments d'aquesta casta hauríem de concloure que la generalització de l'atenció sanitària ha estat un fracàs, perquè, a pesar de la reducció de la mortalitat ocasionada per la grip, el percentatge d'afectats és, per ventura, el mateix que hi havia en el segle XIX. No sé en quin món viuen els que estan tan preocupats per l'educació. Em posen molt nerviós i cada dia estic més convençut que, com més enfora, millor. Hi són, enfora, però, al Ministeri.