Molta de gent es demana com és possible que a pocs dies de les eleccions presidencials nord-americanes s'hagi pogut «filtrar» la notícia que el candidat republicà, i favorit a les enquestes, George Bush, va estar detingut el 1976 per conduir gat i que, aquest, en saber que el fet havia transcendit, quedi amb la boca oberta i digui que ho ocultà per no donar mal exemple a les seves filles.
Dos fets criden l'atenció dins aquest trist capítol. Per un costat, que Bush amagàs aquest punt negre de la seva joventut. Si ho hagués contat no hauria passat res, però preferí tapar-ho per fer brillar més la seva imatge pública. I si ho callà a l'hora de ser candidat a la presidència, és perquè ho considerava «tapadíssim». L'altre factor és la publicació de la notícia de la gatera a les portes de les urnes i amb els sondeigs clarament a favor de Bush. I aquí podria estar la clau. Els Estats Units viuen una conjuntura d'eufòria econòmica. Els seus macroeconomistes diuen que l'any que ve creixeran més d'un quatre per cent un altre cop, és a dir, una veritable monstruositat. Això ha estat possible amb els demòcrates en el poder. I el cervell de la Casa Blanca, Al Gore, vol ser president, però està pagant les frivolitats falderes del seu antecessor Clinton i està (o estava fins fa pocs dies) a punt de perdre. I de cop arriba el «missatge»: Bush ha tapat el seu passat. Tot d'una s'ha dit que aquest fet (una simple gatera) no influirà en l'electorat americà. Però la gatera és el menys important. Aquí el que importa és intuir (com deuen estar fent molts d'electors republicans) «qui» ha enviat el missatge que Bush està tacat. I no serà el mateix stablishment ianqui, el veritable poder a l'ombra, el que avisi el poble que el més intel·ligent en aquests moments és la continuïtat demòcrata?
