Aliances nacionalistes, però

Els partits nacionalistes sempre han tengut un problema greu i doble, quant a crear aliances amb partits d'altres territoris. En uns casos és la indefinició ideològica i en d'altres les malíssimes relacions entre partits que a priori serien homologables ideològicament. El resultat ha estat, de sempre, un panorama d'aliances qualificable, com a mínim, de peculiar. Però ara, amb totes les mogudes que hi ha en l'àmbit de les relacions externes entre partits nacionalistes, el quadre resultant s'acosta molt a una composició pròpia del surrealisme més radical, on res no és el que sembla, res no vol semblar el que és, i ningú no entén res del que sembla ni és. Fa dues setmanes Unió Mallorquina anunciava que havia entrat a la Internacional Liberal. En aquesta organització hi participa Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de la Fundació Llibertat i Democràcia liderada per l'eurodiputat convergent Carles Gasòliba, la qual va ser fundada com a continuació, en bona part, del partit Esquerra Democràtica que, liderat pel desaparegut Trias Fargas, era dins la Internacional Liberal abans que se fusionà amb CDC. La persona que ha estat el pont perquè UM entri a la Internacional Liberal ha estat, precisament, Carles Gasòliba. Curiosament, però, UM no és aliada, a les coalicions pel Parlament Europeu, de CDC, sinó del PNB i, a les darreres eleccions també, d'ERC. Al mateix temps, UM manté unes relacions de col·laboració bilaterals excel·lents amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Aquest partit, UDC, i el PNB eren dins la Internacional Demòcrata cristiana fins que un dels dos, el PNB, n'ha estat expulsat recentment, amb el vot en contra d'UDC però sense que el partit de Duran i Lleida se'n surti, la qual cosa és implícitament l'acceptació de l'expulsió; i encara més: UDC estarà allunyant-se ara del PNB, però de sempre, i molt més ara mateix, està a anys llum d'ERC, els dos partits que anaven en coalició europea amb UM. Per altre costat, CDC ha entrat UM a la Internacional Liberal però no té en el partit de Munar el seu aliat oficial a Balears, sinó que el seu aliat és el PSM (de Mallorca, però no el de Menorca que no pareix estar per la labor de pactar amb la dreta pujolista), partit amb el qual participa a les eleccions europees. Però el PSM, tot i ser l'aliat del partit de Pujol (el qual està a matar amb els altres nacionalistes catalans, ERC) està actualment en converses amb, entre d'altres, EA, BNG i ERC per mirar de fer una Internacional Nacionalista (que no se dirà així, segurament). Però (i, tranquils, que ja s'acaben els «però») com que resulta que ERC i PSM mantenen unes relacions que quan són bones són inexistents i que quan s'han de mirar pel que sigui en surten espurnes, idò que els de Carod Rovira s'estan pensant si vetaran o no els de Mateu Morro com a membre (com a mínim de ple dret) d'aquesta Internacional Nacionalista. Tot això, sense fer massa precisions sobre les curioses relacions que mantenen UM i PSM que cogovernen el Consell però no se poden ni veure, i que quan se tracta de fer aliances externes, amb la seva lògica, les fan més en funció de perjudicar-se mútuament que no altra cosa.